Joseph Stiglitz (Gary, Indiana, 9 de febrer de 1943), és economiata i professor estadounidenc.
Després d'exercir càrrecs importants en diverses universitats americanes, Joseph Stiglitz va presidir el Consell Assessor de Bill Clinton de política econòmica.
Joseph Stiglitz, premi Nobel d'Economia el 2001 i vicepresident sènior del Banc Mundial entre 1997 i 2000, va viure des de la primera fila els efectes que comporta l'aplicació de polítiques econòmiques manipulades per interessos financers i ideològics. Segurament, la intenció de l'autor en el moment d'escriure "El malestar de la globalització" va ser oferir al lector les eines per conèixer els mecanismes polítics i econòmics que s'amaguen darrere el fenomen de la globalització i que afecta la població mundial.
Les bases d'"El malestar de la globalització", de Joseph Stiglitz
Stiglitz escriu des d'un punt de vista privilegiat ja que, gràcies al seu treball al Banc Mundial, ha observat les polítiques macroeconòmiques aplicades en l'últim decenni en el desenvolupament d'alguns països, dirigides a augmentar el benestar de les respectives poblacions. Malgrat això, la realitat demostra que les diferències entre països rics i pobres no han fet més que augmentar i a analitzar les causes d'aquesta diferència creixent i evident, aplica el professor Stiglitz seu saber.
L'autor sosté que en si mateixa, la globalització no seria ni bona ni dolenta, si no fos perquè beneficia o colpeja els països, depenent exclusivament del criteri dels seus administradors. Llavors Stiglitz esgrimeix una crítica duríssima contra les institucions econòmiques mundials. Segons l'autor, el Fons Monetari Internacional (FMI) va trair els ideals amb els quals va ser fundat i va enfonsar en la pobresa i el caos a aquells que ja eren pobres.
El pensament econòmic erroni de l'FMI
Els casos d'Etiòpia o Rússia demostren que les institucions globals van recomanar aplicar polítiques desencertades que van atiar la crisi, portant el món a la vora del col.lapse econòmic.
L'autor considera que l'aplicació d'unes bones polítiques econòmiques pot canviar la vida dels països pobres i dels pobres que viuen als països desheretats del món. No obstant això, l'FMI està convençut que els mercats conformen una institució perfecta i arran d'aquest pensament erroni, neixen les equivocacions comeses.
Algunes possibles solucions: justícia i transparència
La liberalització dels mercats és el primer manament per als que vulguin fugir de la pobresa, però és hipòcrita pretendre ajudar els països subdesenvolupats obligant-los a obrir els seus mercats i comercialitzar els productes elaborats als països industrialitzats.
La clau de la solució està, segons l'autor, en aconseguir que els països en procés de desenvolupament tinguin governs estables que els administrin i que els països desenvolupats siguin justos a l'hora de gestionar l'economia internacional.
El punt de vista de Stiglitz
Joseph Stiglitz no considera que el sistema estigui malalt, sinó que el mal està en els qui el gestionen. Només amb la reestructuració del sistema es podria crear una nova administració que atengués les reclamacions dels països desenvolupats i sobretot, tingués cura dels països subdesenvolupats.
Stiglitz considera indignant que més del 50% de la població mundial visqui sumida en la pobresa, l'exclusió, la ignorància, la misèria i la malaltia. És inhumà que actualment, uns 1.200 milions de persones al món, visquin amb menys d'un dòlar diari, mentre que 2.500 milions de persones sobreviuen amb menys de dos dòlars al dia.
Cada vegada creix més la diferència entre rics i pobres
A la vista d'aquestes xifres, Joseph Stiglitz considera que la globalització no pot complir el promès. No atén als pobres ni permet un major accés a la informació, l'educació i el benestar a tota aquesta població. Al contrari, la separació entre els rics i els pobres encara s'evidencia més. Per això l'autor considera que han crescut els índexs de corrupció i la implementació de polítiques injustes.
Amb el seu llibre "El malestar de la globalització", Joseph Stiglitz va voler que l'opinió pública tingués coneixement del funcionament, la finalitat i l'ús de les organitzacions globals i dels Estats per, d'aquesta manera, poder reclamar a qui pertoqui, allò que en justícia li correspon.
Recapitulant a Stiglitz, crítica a la ideologia neoliberal
La tesi general del llibre es pot sintetitzar en un context de globalització en el qual totes les economies nacionals es troben en constant interacció.
El llibre és tremendament crític i l'autor no estalvia un ferotge atac frontal a la ideologia neoliberal, que representa l'abandonament de les idees sobre el paper dels Estats en el foment de les economies nacionals, tal com s'havia proposat a partir de la II Guerra Mundial.
En el text es mostren diferents exemples de les polítiques adoptades per les autoritats econòmiques mundials, posant especial èmfasi en el FMI per tal d'aconseguir un equilibri econòmic entre els països més rics (el G-7) i els països més pobres econòmicament parlant.
El proteccionisme enriqueix a les nacions que el practiquen
Stiglitz creu que la raó de les diferències entre uns i altres es deu al fet que l'FMI va aplicar mètodes idèntics, elaborats en els despatxos oficials, sense tenir en compte les característiques diferencials de cada un dels països que van demanar ajuda per recuperar les respectives economies i les van col·locar a la graella de sortida en una bona posició.
El llibre reforça la idea que el proteccionisme enriqueix a les nacions que el practiquen. Stiglitz acusa amb ferocitat a Occident de remoure l'agenda de la globalització "assegurant que rep un tros desproporcionat dels beneficis, a costa de les nacions en vies de desenvolupament".
¿La globalització compta només amb desavantatges per als països subdesenvolupats?
Doncs no. Un dels beneficis que l'autor assenyala és la disminució de la situació d'aïllament que experimenten molts països en el seu camí cap al desenvolupament i això els ajuda en la seva gestió i presa de decisions.
Possiblement el públic en general mai sabrem tota la veritat sobre els processos econòmics que es desenvolupen en el món, ni comptarem amb la seguretat que es divulguin les fases dels plans que s'ideen, negocien i inicien tan lluny de les nostres possibilitats. Aquest llibre, però, pot començar a ser un punt d'arrencada que posi llum a una situació tan complexa.