No podem negar l'evidència: ens fem grans. Diuen els experts que hi ha un remei infal·lible per allargar la vida: riure cada dia, com a mínim, mitja hora.
Fixeu-vos què diu el Diccionari de la paraula "riure": "Fer el moviment peculiar els músculs facials,principalment la boca,acompanyat ordinàriament d'una sèrie d'espiracions i de vocalitzacions inarticulades, parcialment voluntàries, amb què hom sol expressar una alegria viva i sobtada o com a resposta de les pessigolles. Ésser pres per un sentiment de viva alegria, de satisfacció, de decisió".
Efectivament, riure és sa, a més de ser una qualitat típicament humana, ja que les bèsties de la creació, amb excepció d'algunes mones, no riuen, sinó que es limiten a manifestar la seva alegria de diferents maneres, com ara remenant la cua, saltant, bellugant-se espasmòdicament..., però no riuen, no obren la boca de bat a bat per deixar anar una sorollosa riallada, d'aquelles que encomanen salut i bon humor.
Reconec que això de riure mitja hora cada dia, com a mínim, pot resultar més o menys fàcil,depenent del caràcter de cadascú, perquè n'hi ha de molt sorruts, que no saben ni volen, riure amb la facilitat d'aquells que tot ens fa gràcia. Així és que,com que m'agradaria que visquéssim tots plegats amb bona salut força anys, us ofereixo un decàleg de normes que he reunit i que crec que pot ser-vos d'utilitat:
1.- Abans de plorar, cal prioritzar el riure per damunt de totes les coses, tot buscant la part anecdòtica dels assumptes, fins i tot d'aquells més escabrosos.
2.- Fomentar el sentit de l'humor, no només envers els altres, sinó també envers a un mateix.
3.- No evitar de cap de les maneres, ni intentar-ho tant sols, reprimir el riure fluix que agafa en les situacions més delicades i compromeses.
4.- Riure obligatòriament quan algú ensopega i cau, excepte si cal assistir-lo perquè ha pres mal seriós.
5.- Riure quan algú cau de cap dins un clot d'aigua de pluja pel carrer, a la vista de tothom, després d'ensopegar amb qualsevol entrebanc, inclosos els seus propis peus.
6.- Deixar que el riure del proïsme se t'encomani sense contemplacions, per poder així riure a duet. Es creen d'aquesta manera interessants complicitats i... qui sap...
7.- Mirar de buscar, cada dia, una estona per riure i si no en teniu motius, mireu-vos en un mirall. Si ni així us en sortiu, busqueu als vostres arxius les promeses
dels polítics en els seus respectius programes electorals (Avís: això també pot despertat la reacció contrària: un atac de plorera considerable).
8.- Riure amb l'esperança que sigui cert que aquell qui riu l'últim, riu millor i dos cops.
9.- Quan fiqueu la pota fins a les orelles, heu de riure sense contemplacions de vosaltres mateixos, perquè és la manera més eficaç de mostrar-se humà i intel·ligent, tot fugint del ridícul.
10.- Enfotre's del proïsme tant com d'un mateix.
He de reconèixer que sóc de riure fàcil, que no em costa gens riure i que el que més em provoca una riallada esplèndida és veure com la genteta que em vol mal, no en fa una de dreta ni proposant-s'ho.
Riure no em costa gens. Quan jo era jove, la meva besàvia sempre deia que reia "barato" i com més m'ho deia, més gràcia em feia, era inevitable i llavors, ella posava aquella cara de retret que acostumava a fer i em deixava per inútil mentre jo em desfeia en cleques sorolloses i encomanadisses. Encara avui em fa gràcia quan ho recordo, després de tants anys.
Hi ha situacions que provoquen el riure fluix: veure algú que cau, que ensopega, que intenta recuperar inútilment l'equilibri bracejant a l'aire sense acabar de caure, que es mulla esquivant l'aigua, que perd l'equilibri, que es despenja i desapareix... són situacions que fan molta gràcia, una gràcia que, maleïda la gràcia que li fa a qui ho pateix, però aquesta també és una qüestió de sentit de l'humor.
En fi, estimats lectors, rieu quan us vingui de gust, sorollosament o discretament per sota el nas, perquè al capdavall i com diu el refrany, "en aquest món de mones hi ha més bèsties que persones".