Imagineu que aneu viatjant amb el metro. De cop i volta, un músic, com tants d'altres que de vegades toquen als metros, comença a tocar el seu intrument. Només que no és un instrument qualsevol sinó una flauta travessera que recorda molt el refilar d'un ocell. Després s'hi afegeix un clarinet i una mica més tard, només unes notes després, els violins (tota una colla). Interpreten tots alhora, amb la magnitud d'una orquestra, "El matí" de l'obra Peer Gynt d'Edward Grieg.
El metro va fent el seu trajecte però alguna cosa ha canviat: la gent del vagó ha connectat immediatament amb la música i amb els músics i ara, allunyant els tràfecs diaris del seu cap, somriu; no, més encara, es somriuen els uns als altres sense conèixer-se, establint a l'instant llaços de complicitat per compartir un fet extraordinari.
La música oneja pel vagó, enmig de la gent, omplint tots els racons i el cor dels viatgers s'alegra. El director de l'orquestra dirigeix els seus músics. Bé, no es tracta d'uns músics qualsevol ni reunits per atzar en aquest providencial vagó de metro.
Es tracta dels membres de l'Orquestra Philarmònica de Copenhaguen i aquest és el flashmob que va resultar de tot plegat. Una experiència increïble, sens dubte.
Gaudiu-lo en tota la seva plenitud. Els dos minuts i mig més ben aprofitats del dia.