El recordem avui, 23 anys després de la seva mort.
Manuel de Pedrolo i Molina (l'Aranyó, la Segarra, 1 d'abril de 1918 -Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català. Conreà tots els gèneres literaris: poesia, teatre —classificat dins del teatre de l'absurd—, narrativa i contes. La seva obra més coneguda és el celebrat Mecanoscrit del segon origen.
 |
| Casa nadiua de Manuel de Pedrolo a l'Aranyó |
Primeres notes biogràfiques
Natural de l'Aranyó, va estudiar batxillerat a Tàrrega fins l'any 1935, en què va anar a viure a Barcelona; la guerra civil espanyola estroncà el ritme dels seus estudis i ens va haver de posposar. L'any 1943 es va casar i va fixar la seva residència a Barcelona, concretament en un pis-despatx de Sant Gervasi-Galvany, al carrer de Calvet, n. 9.
La seva febre per escriure va començar quan Pedrolo encara era molt jove i no només la qualitat sinó també el volum de la seva obra, l’ha convertit en l'escriptor més prolífic i un dels més importants de la literatura catalana del segle XX, fet que es demostra amb la gran quantitat de premis i reconeixements que va rebre al llarg de la seva carrera, entre ells, l’any 1979, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que s’afegeix al Premi Joanot Martorell, el 1954, amb Estrictament personal; el Premi Víctor Català, 1956, amb Crèdits humans; el Premi Sant Jordi de novel•la, 1962, amb Balanç fins a la matinada, el premi Lletra d'Or, 1966, amb Cendra per Martina i encara molts altres.
Va morir el 26 de juny de 1990 a Barcelona, avui fa precisament 23 anys, a l'edat de setanta-dos anys.
Conviccions ideològiques i polítiques
Manuel de Pedrolo va mantenir fins a la seva mort unes conviccions ideològiques ben concretes i en conseqüència, es va convertir en un intel•lectual íntegre, compromès amb el seu temps i el seu país. Es mostrà especialment crític amb els partits polítics catalans abans, durant i després de la transició espanyola i per aquesta raó, és considerat un referent intel•lectual de l'Esquerra Independentista.
Durant la guerra civil es va afiliar a la CNT i va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines. Va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va lluitar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona.
 |
| Manuel de Pedrolo, un escriptor molt prolífic |
Primeres passes literàries
Manuel de Pedrolo iniciar la seva carrera literària amb un llibre de poemes publicat l’any 1950 i tres anys després, el 1953, va publicar la primera novel•la, Es vessa una sang fàcil. El 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell i des de llavors va esdevenir un valor prolífic i ferm de la novel•lística catalana actual. Pedrolo té al seu haver una norantena llarga de títols.
Pedrolo va assajar tota mena d'innovacions a les seves obres, especialment en les novel•les, en les que acostuma a dibuixar un fort realisme, l'aventura de l'home subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les contradiccions que això implica. També va fer alguna incursió en la literatura de l'absurd.
A banda del gènere novel·lístic, Pedrolo també va escriure contes, obres de teatre, articles polítics en premsa i poesia.
Aquests són alguns dels seus títols més coneguts:
- El premi literari i més coses. Barcelona, Selecta, 1953. València, Edicions Bromera, 1990
- Es vessa una sang fàcil. Barcelona, Albertí editor, 1954, 1964. Edicions La Magrana, 1986
- L'inspector arriba tard. Palma de Mallorca, Moll, 1960. Barcelona, Edicions La Magrana, 1988
- Balanç fins a la matinada. Barcelona, Selecta, 1963, 1984
- Joc brut. Barcelona, Edicions 62, 1965
- Se'n va un estrany. Barcelona, Llibres de Sinera, 1968. Edicions 62, 1976, 1988
- Un amor fora ciutat. Barcelona: Aymà, 1970
- Si són roses, floriran. Barcelona: Nova Terra, 1971, 1977. Edicions 62, 1980.
- Algú que no hi havia de ser. Barcelona: Proa, 1974
- Mecanoscrit del segon origen. Barcelona: Edicions 62, 1974, 1982, 1986
- Acte de violència. Barcelona: Edicions 62, 1975, 1983, 1984, 1988
- Trajecte final. Barcelona: Edicions 62, 1975, 1982. El Observador, 1991. Barcanova, 1992
- D'esquerra a dreta, respectivament. Barcelona: Edicions 62, 1978
- Aquesta matinada i potser per sempre. Barcelona: Galba, 1979
- Patologies diversament obscures. Barcelona: La Magrana, 1986
- Doble o res. Barcelona: Edicions 62, 1997
 |
| Manuel de Pedrolo és un referent, fins i tot 23 anys després de la seva mort |
La pàgina web de la Fundació Pedrolo la trobareu a la següent adreça: http://www.fundaciopedrolo.cat/?seccio=ped-Biografia