Totes les civilitzacions han ideat una sèrie de divinitats el culte de les quals estava dedicat a l'amor i a la passió amorosa en l'àmbit de la parella.
La vida sentimental de les persones és una de les claus per aconseguir la felicitat o la condemna que condueix a un estat de dissort i ansietat permanent. Per què algunes persones s'atreuen i altres es repel·leixen?
La vida sentimental de les persones és una de les claus per aconseguir la felicitat o la condemna que condueix a un estat de dissort i ansietat permanent. Per què algunes persones s'atreuen i altres es repel·leixen?
L'explicació mítica
El corpus de creences i de cultes de la civilització grega i romana donava la seva pròpia explicació a aquestes qüestions d'abast universal i per això, grecs i romans feien recaure la culpa o el mèrit dels alts i baixos amorosos a un déu en concret: al déu grec Eros, Cupido per als romans.
A Eros se'l representa com un noiet alat, vestit amb una togueta i armat amb arc i fletxes. És el déu de l'acostament i el culpable de l'atracció entre persones, les relacions de les quals, asseguren la continuïtat de la vida.
Amb poc encert i gens de seny, els olímpics van encarregar la tasca de procurar l'amor entre els humans al déu més jove i entremaliat de l'Olimp. Li van proporcionar un arc i unes fletxes, algunes de les quals estaven rematades amb una punta de plom i altres amb una punta d'or. Armat així, van deixar al seu criteri el disparar una fletxa amb cap de plom o d'or, segons l'ocasió. Les fletxes d'or infligeixen punxades d'amor i les de plom provoquen repulsió entre homes i dones.
Eros i Afrodita: la terrible combinació
L'experiència adquirida hauria d'haver proporcionat a Eros la saviesa necessària per triar la fletxa adequada en cada ocasió, però això no és així. A més, Eros es va convertir en el confident de Venus Afrodita, la qual, es diverteix ficant-se en assumptes amorosos i gaudeix perseguint i assetjant a homes i a déus. Fins i tot permet que Eros s'assegui a la vora del seu llit mentre ella gaudeix amb algun dels seus amants.
Aquest exemple excitant empeny a Eros a convertir-se en un etern gamberro adolescent, campant al seu aire per l'Olimp mentre disparava les fletxes d'or maliciosament i no després d'una atenta reflexió. Sovint clava fletxes d'or en el cor d'homes i dones incompatibles i fletxes de plom a parelles que podrien haver viscut feliçment juntes. Encara a dia d'avui, aquest déu irreflexiu i esbojarrat, dispara una fletxa d'or al cor d'un amant i una de plom al cor de la persona desitjada, amb la qual cosa, provoca el sofriment i l'ansietat de l'amor no correspost.
Probablement Eros ha causat més trastorns que cap altre déu. El seu riure maliciós s'escolta massa sovint sobre els llits dels amants.
El conte d'Eros i Psique: malèvoles confidències
S'explica que un dia, Afrodita li va preguntar a Eros si la veia envellida. Eros li va respondre que no existia al món una dona més bella que ella, però Afrodita no va sentir-se satisfeta per la resposta, així que li va replicar que Psique, una mortal, afirmava ser més bella que la deessa i per aquesta insolència, Afrodita considerava que mereixia una lliçó.
Va encarregar a Eros que anés a la recerca de Psique i li disparés una fletxa capaç de trencar-li el cor. Eros s'hi va negar argumentant raons i va intentar convèncer a l'ofesa deessa, però Afrodita no va cedir i finalment, Eros li va prometre el compliment de la missió encomanada.
Eros i Psique
Eros va partir per matar Psique però en veure-la, es va enamorar d'ella perdudament. Eros sabia que li convenia ser prudent i que Afrodita no havia de saber res del seu amor així que, per si de cas, Psique tampoc havia de reconèixer-lo ni identificar-lo.
Es va dur a Psique a una habitació fosca i li va dir que tots dos gaudirien d'un amor infinit amb la condició que Psique no intentés descobrir la cara d'Eros. Així doncs, Eros i Psique es van estimar durant moltes nits fins que Psique no va poder resistir la temptació de descobrir al seu amant i mentre Eros dormia, es va acostar al llit amb una espelma encesa, la flama de la qual li va permetre veure la cara del déu adormit. Com és de suposar, quan Psique es va apropar a Eros, aquest es va despertar a causa de la llum i al veure a Psique al seu costat, mirant-lo fixament a la cara, la seva mirada es va enfosquir i sense pronunciar paraula, es va aixecar i en silenci va abandonar la habitació.
Al llarg dels mesos que van seguir, Psique va recórrer el món buscant al seu amor perdut. Finalment, desesperada, va acudir a Afrodita i li va confessar tot. Afrodita va respondre que l'home a qui estimava era el seu confident, Eros. Reprimint la ràbia i sentint-se traïda per Eros, Afrodita li va dir a Psique que si feia exactament el que ella li deia, trobaria novament a Eros. Psique va accedir a acatar les ordres i seguir les instruccions de la deessa, ignorant que Afrodita havia ideat per a ella una tasca que, estava segura, Psique no podria culminar amb èxit.
La venjativa deessa va ordenar a Psique que baixés als inferns a buscar un cofre d'amor. Psique no sabia com arribar fins als inferns, de manera que va vagar sola i desconsolada, immensament cansada i trista. La seva sort es va veure, però, afavorida en trobar en el seu camí a Orfeu, qui li va indicar l'entrada al passadís que condueix a l'Hades. Un cop a dins, Psique va ser conduïda davant la reina dels Inferns qui, després d'escoltar la història de Psique i apiadant-se d'ella, li va dir que Afrodita tindria el seu cofre. L'hi va lliurar al mateix temps que li imposava a Psique una condició: el contingut del cofre només podia veure'l Afrodita, així que no havia obrir-lo. Amb aquesta recomanació li va lliurar el cofre a Psique.
Però Psique no va poder resistir la temptació de veure el contingut del cofre i amb molta cura va aixecar la tapa. En el seu interior no va trobar bellesa sinó un profund somni etern. Es va estirar sobre l'herba i es va adormir per sempre.