Ara que hem iniciat l'any 2012 en el qual Tarragona és la Capital de la Cultura Catalana, val la pena parlar sobre el que això significa i reflexionar sobre les distintes formes com es pot gestionar el patrimoni cultural de la nostra ciutat.
El turisme és un factor de gran importància per a les Economies Nacionals i amb una correcta gestió, constitueix una font de desenvolupament essencial.
La pràctica del turisme, a nivell nacional o internacional, és un dels mitjans més importants per a l'intercanvi cultural, ja que ofereix una experiència personal única, sobre allò que perviu del passat, de la vida en la societat actual i en referència a altres societats.
El turisme pot captar els aspectes econòmics del patrimoni per treure un profit addicional, recaptant fons per a la seva conservació i cura. La clau perquè tot el sistema de gestió patrimonial funcioni correctament és l'acord entre les diferents administracions, els conservadors, els operadors turístics, els responsables polítics i tècnics i en general, la comunitat que acull els turistes en el seu si, encara que sigui només durant uns quants dies.
ICOMOS
L'ICOMOS és el Consell Internacional de Monuments i Llocs especialitzats en turisme cultural. Es tracta d'una organització internacional no governamental que agrupa els professionals dedicats a la conservació dels monuments i llocs històrics de tot el món.
Al llarg de la seva història ha redactat i emès una sèrie de documents que divulguen els principis clau per a una correcta gestió del patrimoni, alhora que proposen interessants reflexions sobre aquesta matèria. D'entre aquests documents destaquen la "Carta del Turisme Cultural", l'emissió del qual es data l'any 1976 i la "Carta Internacional sobre Turisme Cultural" de l'any 1999.
A la "Carta de Turisme Cultural" de l'any 1976 es fa referència a la importància que tenen les bones actuacions i el respecte cap al patrimoni històric, cultural i natural. S'afirma en aquest document, que el respecte s'ha de prioritzar davant qualsevol altra consideració, assegurant-se mitjançant polítiques adequades en les que s'observin les limitacions d'ús i de densitat, en la pràctica turística. Així, qualsevol instal·lació, equipament turístic o de serveis s'ha d'adequar a l'entorn patrimonial en virtut del compliment respectuós dels seus fins.
La "Carta de Turisme Cultural" de 1976 proposa un seguit d'actuacions i aconsella prendre en compte les següents observacions:
La preservació del patrimoni només es pot complir dins d'un ordre en el qual s'integren els valors culturals en els objectius socials i econòmics.
Es fa una crida als Estats perquè assegurin la ràpida aplicació de la Convenció de París (1972) i de la Recomanació de Nairobi (1976).
Col·laboració entre la UNESCO i l'OMT per garantir polítiques que protegeixin el patrimoni dels possibles efectes negatius del turisme.
Que s'adoptin les mesures necessàries, a través de les estructures administratives adequades, per aportar la informació i la formació als turistes.
La necessitat d'una educació en el coneixement i respecte del patrimoni.
El Compromís per evitar la destrucció del patrimoni es considera la base de gestió del turisme internacional.
S'apel·la als professionals afectats en la protecció del patrimoni (arquitectes i experts) posar al servei de la protecció dels Béns Culturals les eines provinents de les noves tecnologies.
Es recomana una formació adaptada a la naturalesa multidisciplinària de la qüestió sobre el patrimoni i finalment, es realitza una declaració solemne sobre la seva acció, que té com a finalitat la protecció de l'autenticitat i diversitat dels valors culturals.
La Carta Internacional sobre turisme cultural
Pel que fa a la "Carta Internacional sobre Turisme Cultural" de 1999, suposa una revisió de la carta de 1976. El document va ser aprovat a Mèxic en el marc de l'Assemblea General d'ICOMOS celebrada l'octubre d'aquell any.
Aquest és un document més ampli que l'anterior en què es dóna a entendre la creixent importància d'aquesta activitat: la gestió del turisme en els llocs amb patrimoni significatiu.
En el seu preàmbul es recull el concepte de patrimoni i es formalitza un reconeixement de la interacció existent entre patrimoni i turisme.
La "Carta Internacional de Turisme Cultural" identifica els següents objectius:
Facilitar i animar a aquells professionals que estan involucrats en la gestió i conservació del patrimoni, perquè transmetin la seva importància.
Facilitar i animar el sector turístic perquè promogui i gestionar correctament la activitat, amb la finalitat d'establir les bases del necessari respecte pels elements patrimonials.
Facilitar el diàleg entre els dos sectors, el patrimonial i el turístic.
Animar les parts implicades a formular plans i polítiques concretes de desenvolupament, conservació, difusió i explotació.
Principis fonamentals
Aquests són els principis que enumera:
El turisme s'ha convertit en un dels vehicles més importants per a l'intercanvi cultural.
La relació entre els llocs amb patrimoni i el turisme és dinàmica i pot implicar valoracions oposades.
La planificació de la conservació i del turisme en els llocs amb patrimoni hauria de garantir que l'experiència del visitant valgui la pena.
Les comunitats que reben els turistes haurien de implicar-se en aquesta activitat.
Les activitats del turisme i de la conservació del patrimoni han de beneficiar la comunitat receptora.
Els programes de turisme haurien de protegir i fomentar les característiques del patrimoni.Finalment i com a reflexió final, de la carta de 1976 i de la de1999 poden extreure les següents recomanacions:
El patrimoni cultural ha de ser utilitzat de manera sostenible per assegurar l'èxit del desenvolupament turístic.
És imprescindible la implicació de la societat civil en els programes de planificació turística per a la formulació d'estratègies de desenvolupament turístic i, a més, les administracions públiques han de tenir en compte.
La conservació del patrimoni històric s'ha de fer de manera integral, abastant també un treball de recerca per a no descontextualitzar les comunitats locals.
La difusió i foment del patrimoni és de vital importància per incrementar el seu valor.