L’escissió entre l’Església Catòlica i el ramat de cristians que ha de pastorejar, és més evident cada dia. Els últims casos coneguts de capellans pederastes eixamplen la nafra, augmentant la desconfiança cap a alguns membres d’aquesta institució, que manté intacte el seu ànim de lucre.
Són molts els cristians que es reconeixen víctimes de la pràctica pederasta comesa per sacerdots que en el seu moment, no van caure en la certesa que els infants creixen i a la llarga, són conscients de ser víctimes d’abusos.
Són molts els cristians que es reconeixen víctimes de la pràctica pederasta comesa per sacerdots que en el seu moment, no van caure en la certesa que els infants creixen i a la llarga, són conscients de ser víctimes d’abusos.
Ara, a més de ser un delicte penal, la pederàstia és un pecat, segons el sant pare: un de tant gros com que les dones puguin ser capellanes. Equiparar i posar al mateix nivell el desig vocacional que algunes dones puguin tenir d’esdevenir pastores de l’església, i posar-lo al costat de la immundícia abominable i monstruosa que és abusar sexualment d’un menor, és insultant i evidencia una Església Catòlica rància i mig podrida que res té a veure amb Déu.
Crec que alguns capellans (no pas tots, sortosament) ignoren en quin temps viuen i són incapaços d’integrar-se en la societat a la que volen comandar, fins i tot a cop de bandera. Com el mossèn de Gratallops que va penjar una bandera espanyola a la rectoria del poble, no se sap si exaltat per “la Roja” o per provocar els ànims dels feligresos.
L’Església Catòlica sembla ancorada en un món que ja no existeix i negant-se a la modernor, tanca les portes als més joves, els únics que podrien sostenir-la quan als efectius més vells se’ls acabin les forces.