Probablement d'aquí a uns cinc anys, uns curiosos vaixells solcaran pels oceans, amb la missió de crear núvols, una singular lluita contra el canvi climàtic.
En aquest moment històric en el qual la humanitat es veu amenaçada pel canvi climàtic, algunes iniciatives científiques pioneres estudien la forma de revertir aquest fenòmen per retornar al planeta la salut de la que va gaudir en èpoques anteriors.
Així, vaixells productors de núvols, plantació de boscos robotitzats al cel o el llençament de miralls a l'espai són alguns dels projectes més sorprenents i potser efectius, en la lluita per la salvació de la Terra.
Un vaixell que fabrica núvols?
Efectivament. Es tracta d'un projecte ideat per dos científics britànics, Stephen Salter i John Latham de la Universitat d'Edimburg, els quals han concebut un vaixell controlat via satèl·lit i per tant sense tripulació, de disseny futurista i impulsat per energia eòlica, que vaporitza gotes d'aigua a través de les seves xemeneies, que prèviament absorbeix del mar.
Aquestes gotes, llençades a 3000 peus d'alçada sobre la superfície de la massa d'aigua, augmentarien la densitat dels núvols, els quals, el presentar més volum, frenarien part de la llum sonar que incideix sense obstacles ni filtres sobre els oceans. A més, s'afegiria a aquests núvols un lubricant que faria encara més pesada la seva densitat, aconseguint amb això un reflex encara més gran dels raigs solars.
Els científics pares del projecte opinen que si hi hagués més núvols sobre els oceans i aquests poguessin reflectir més la calor que reben, la temperatura de les aigües baixaria gradualment, alliberant a les superfícies oceàniques d'uns quants grans centígrads, vitals per a la supervivència de múltiples espècies i fins i tot i principalment, dels esculls de corall que poblen els fons marins.
Els núvols tenen la capacitat de retornar entre l'1 i el 2% de l'energia que reben del sol, a l'espai. Com més grans són els núvols, més capacitat de refracció tenen i per tant, més radiació seria desviada de l'atmosfera terrestre.
Per frenar el canvi climàtic i revertir-lo es precisaria una flota integrada per uns 1.900 vaixells a tot el món que, creuant incansables els oceans, llencessin constantment contra el cel, entre 8 i 9 metres cúbics de gotes d'aigua per segon.
Quant costa aquest projecte?
Està clar que un projecte d'aquest tipus no és exactament barat. Tanmateix, és assumible per part dels governs, més encara si s'atenen només les enormes prestacions que reporta.
El càlcul estimatiu del cost és d'1.600 milions de dòlars estadounidencs per vaixell, el que representa una inversió aproximada del 3% del pressupost previst per reduïr les emissions de diòxid de carboni a l'atmosfera, segons el Centre de Consens de Copenhaguen (CCC), organisme que té com a finalitat aconsellar als governs sobre com invertir els seus diners en projectes d'ajuda.
No sembla ser una inversió impossible malgrat els seus zeros, però cal tenir present que aquesta no és una solució definitiva. L'eradicació del problema passa per buscar solucions efectives que evitin per sempre les emanacions de gasos contaminants a l'atmosfera, mitigant així l'efecte hivernacle.
És aquesta la gran solució al calentament global del planeta?
No, no és la gran solució, però si una forma de mitigar amb decisió els seus efectes. La solució definitiva passa per evitar llençar a l'atmosfera CO2 en quantitats massives, com està passant en aquest moment i que els governs cenyeixein les seves polítiques mediambientals al Protocol de Kioto que diu expressament que els països industrialitzats han de reduir les seves emissions un 8% per sota del volum de 1990.
Sense aquesta reducció i l'aplicació de noves polítiques industrials, els científics experts calculen que la temperatura augmentarà globalment 1ºC a l'any 2020 i 2ºC el 2050, amb totes les repercussions que això comporta associades, com el gradual desglaç dels pols, l'augment del volum dels oceans i els efectes de les activitats humanes, especialment les econòmiques.
Alguns contres del projecte
Naturalment, des de la seva publicacio, han sorgit alguns contres al projecte dels vaixells creadors de núvols, entre els quals està l'elevat cost del projecte, tenint en compte que no es tracta d'una solució definitiva, tal i com ja s'ha apuntat.
Tanmateix, d'entre tots els projectes que en aquest moment es poden contemplar, aquest sembla ser el més efectiu i el que més curiositat i esperança ha despertat, fins el punt que Bill Gates, fundador de Microsoft, ha realitzat una donació de 300.000 dòlars a l'institut d'Investigacions Silver Lining per progressir amb la investigació d'aquest programa, el qual, sembla que estarà a punt d'aquí a cinc anys.