Les noves tecnologies afavoreixen els processos polítics democràtics, aportant informació i facilitant la participació de la ciutadania.
Es parla de participació quan les persones assisteixen a reunions, surten al carrer a manifestar-se a favor o en contra d'alguna cosa, voten en els processos electorals i fan escoltar la seva veu.
Totes aquestes exterioritzacions són formes de participació, però la principal d'elles es refereix a la intervenció en la presa de decisions, el control de l'execució i el manteniment en el temps de les mesures preses.
Mai fins al moment actual, la ciutadania havia tingut tan fàcil l'accés a les persones, a la informació i al seguiment de les actuacions polítiques. L'accés popular a les noves tecnologies ha suposat una gran revolució en aquest sentit.
Gràcies a l'ús cada cop més generalitzat de les noves tècniques, especialment les referides als mitjans de comunicació i a Internet, l'espai de participació i les possibilitats d'intervenció social són cada cop més evidents i efectives.
Tanmateix, aquest tipus de participació presenta el problema de no conèixer el seu abast i fins a quin punt és decisiva. Sembla que només els plans especials impliquen activament al ciutadà, el qual pot expressar les seves preocupacions per incorporar-les en la seva decisió final. En aquest sentit, resulta fonamental que els ciutadans estiguin totalment satisfets amb el seu nivell de participació; en cas contrari, es desil·lusionaran, comprometent els fonaments d'un procés democràtic participatiu.
El paper d'Internet com a nexe d'unió per a activistes
Un exemple molt il·lustratiu és el del "Multilateral Agreement of Inversion" (MAI), projecte que va veure compromesa la seva negociació a causa de l'organització dels ciutadans en xarxes o Citizen Networks.
El MAI és un acord internacional en virtud del qual, el poder dels estats es subordina als interessos de les empreses transnacionals, de forma que una multinacional podria demandar a un estat per l'aprovació d'una llei si aquesta representés una pèrdua econòmica (com ara una rebaixa financera o una llei de protecció mediambiental, per exemple).
Alguns autors consideren les xarxes de ciutadans com a forces antihegemòniques i una oportunitat de participació democràtica. Pel contrari, altres les consideren com a no democràtiques i destructives.
Internet contra el MAI
En el caso del MAI, Internet va jugar un paper fonamental en el moment contrari a la seva aprovació. A través del ciberespai, activistes de tot el món van consolidar els seus coneixements, experiències i recursos per construir una campanya supra-nacional.
La flexibilitat de la xarxa, la seva velocitat i el seu abast internacional van permetre bloquejar l'accés de negociació del MAI. Va ser la pressió de la societat civil el que va evitar la seva aprovació. Ara els països poderosos estan intentant que sigui ratificat amb un altre nom en el marc de l'Organització Mundial del Comerç.
Tot i que el MAI probablement canviarà de seu i de nom, la xarxa que va emergí en la seva contra no ha desaparegut. Més aviat al contrari. A través de l'adreça electrònica http://attac.org/indexes/index.html, es difonia el següent missatge en diversos idiomes:
"La creació del “Moviment internacional per al control democràtic dels mercats financers i de les seves institucions" es constitueix en xarxa sense estructures jeràrquiques ni centre geogràfic. És pluralista, s'enriqueix amb la diversitat dels seus components i afavoreix l'acció comú sense limitar la llibertat d'intervenció de cadascun".
"Es proposa reforçar, relacionar i coordinar la intervenció de tots els associats que es reconeixen en la seva plataforma, a nivell internacional. Desitja també estrényer la cooperació amb les altres xarxes, els objectius de les quals, convergeixen amb els seus".
És a través d'aquesta xarxa ciutadana, extesa per tota Europa i Llatinoamèrica, com es va poder frenar l'avanç del MAI. Heus aquí un exemple concret i pràctic de democràcia participativa amb una clara aplicació sobre la realitat, amb les seves corresponents conseqüències.
El cas del Parlament Europeu. Candidato2004.net
Un altre exemple ben concret es va produir en el transcurs de la campanya electoral al Parlamento Europeo, el 2004. En aquells dies, el Senat i el Ministeri de Ciència i Tecnologia van obrir un fòrum de debat entre ciutadans i candidats, per valorar el millor programa abrieron un europeu eEurope 2005.
En aquella ocasió, la participació electrònica va mostrar la seva cara més innovadora, a través d'una plataforma en la que tot internauta que ho desitgés, podia enviar les seves preguntes i consultes als candidats i candidates que figuraven en les llistes electorals. La democràcia va prendre amb aquesta iniciativa, un to completament nou i la votació es va convertir en un dret i una obligació a la qual es ciutadà havia de respondre.
La falta d'informació va deixar de ser una excusa i el contacte directe a través del mitjà electrònic va obrir les portes a que podria entendre's com una veritable fita en la història de les comptesses electorals. Amb aquesta nova solució tecnològica, denominada Candidato2004.net, els protagonistes en el procés de votació, van passar a ser persones al servei de l'usuari que els volgués formular qualsevol pregunta. La iniciativa segueix aplicant-se a dia d'avui en les distintes convocatòries electorals.
Sens dubte, la participació dels ciutadans pot portar-se a terme de moltes maneres diferents, ja sigui amb el simple gest de sortir al carrer i protestar per alguna cosa, expressant la seva opinió i el punt de vista a través dels mitjans escrits, ràdio o televisió, introduïnt la papereta de vot en les urnes i també, aprofitant les immenses possibilitats que la tecnologia posa a l'abast de la ciutadania, d'una manera fàcil, ràpida i assequible, com és el cas d'Internet. Segurament en els propers anys veurem com, cada cop més, aquest és el mitjà que s'usa amb més freqüència i amb major eficàcia.
Són noves formes de participació que no sempre afavoreixen al poder establert (com en el cas del MAI) i de vegades es constitueixen com a autèntiques plataformes d'oposició, però són els mitjans que imposen els nous temps.