L'ablació femenina segueix mutilant a diari a milers de nenes de curta edat, especialment a l'Àfrica. Ara ja existeix la manera de reconstruir el clítoris.
Segons es pot llegir a un informe recentment elaborat i presentat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), sota el títol "Eliminant la mutilació genital femenina", diàriament es practica l'ablació de clítoris a més de 8.000 dones a l'Àfrica i s'estima que tres milions de dones i nenes africanes corren el risc de ser sotmeses a aquesta mutilació, cada any.
Aquesta pràctica està especialment extesa a l'àfrica, on és habitual en 28 països del continent negre, tot i que també es practica en alguns països d'Orient Mitjà i d'Àsia.
El motiu pel qual es porta a la pràctica és per raons tradicionals que tenen la religió com a teló de fons, ja que es creu que les dones han de mantenir-se pures per al marit, conservant la seva virginitat. Aquesta és, sens dubte, una manera molt efectiva per evitar la promiscuïtat i fins i tot, per fugir completament de qualsevol tipus de pràctica sexual.
L'ablació és una pràctica ancestral
Antropològicament parlant, aquesta mutilació té la consideració de ritus religiós iniciàtic i la mutilació en sí, es porta a terme enmig de grans festes públiques i es considera que les nenes deixen enrera la infantesa per ingressar en l'edat adulta. I això que molt sovint, només tenen vuit o nou anys o menys (algunes d'elles, només mesos de vida), quan se'ls practica la mutilació genital.
Les conseqüències per a les dones són diverses i totes elles horribles: van des de la falta de sensibilitat sexual, sensació d'intens dolor en la pràctica del coit i estripaments en el moment del part, només per esmentar-ne algunes de caràcter físic i deixant a una consideració a banda, el mal psicològic que causa aquesta aberració.
Avui dia aquesta amputació està considerada internacionalment, com una violació dels drets humans i alguns països, inclosos alguns països africans com Costa d'Ivori, Senegal o Burkina Faso, ja han legislat en aquest sentit, prohibint-la i perseguint als que la practiquen.
A Espanya està vigent la Llei Orgànica 3/2005 de 8 de juliol de 2005, del Poder Judicial que prohibeix l'ablació i permet als jutges perseguir extraterritorialment la pràctica de la mutilació genital femenina.
L'esperança a Espanya es troba a l'Institut Universitari Dexeus de Barcelona
L'esperança de les dones que han patit ablació durant la seva infantesa, està en mans del ginecòleg Pere Barri Soldevilla, responsable del servei de Cirurgia de l'Ablació de l'Institut Universitari Dexeus, qui va aprendre el procediment quirúrgic postablació del doctor Fierre Foldès, inventor de la tècnica que permet la recuperació en tots els sentits (inclosos el físic i el sensorial) de l'òrgan sexual mutilat.
La reconstrucció no pot fer-se en tots els casos d'ablació, només en aquelles en els quals, la mutilació va ser parcial. Així doncs, queden fora d'aquesta reconstrucció, almenys de moment, les mutilacions totals de clítoris i llavis menors i també les fibulacions en les que es van extirpar el clítoris completament, els llavis menors i els majors.
Tanmateix, en els casos d'ablació parcial, la reconstrucció del clítoris és efectiva en un 60% de les pacients que tenen entre 25 i 35 anys.
La intervenció es realitza en règim ambulatori sense necessitat d'ingrès hospitalari i la pacient rep l'alta a les vint-i-quatre hores, podent-se incorporar sense problemes a la seva vida normal.
Com es realitza la reconstrucció del clítoris
Per realitzar la reconstrucció, el primer que fa el doctor Barri és extirpar quirúrgicament el teixit mal cicatritzat a causa de la pràctica grollera de l'ablació. Després busca el monyó del clítoris que, un cop seccionat, s'amaga dins l'os púbic. A continuació, talla el petit lligament que el manté amagat i el col·loca en el seu lloc. Tot i que després de l'ablació hagi quedat només un centímetre de clítoris, ja es pot realitzar la recuperació de l'organ.
D'aquesta forma la dona pot recuperar la sensibilitat de l'organ retallat i amb ell, les múltiples facetes de la seva vida sexual. Físicament, l'aparença dels òrgans sexuals de la dona que ha passat per la reconstrucció, és igual al de les altres dones, en el 90% dels casos i en el 70% es recupera la sensibilitat del clítoris.
La tècnica de reconstrucció del clítoris és un invent francès
El primer metge que va realitzar una reconstrucció de clítoris és el doctor Pierre Foldès de l'hospital Bichat-.claude Bernard de París, amb la col·laboració de l'uròleg Jean-Antonie Robein.
A l'actualitat, a França aquesta operació és força comú entre les dones que han patit ablació i el doctor Foldès opera unes 200 dones cada any, en una operació que financia la Seguretat Social francesa.
S'obtenen bons resultats en la immensa majoria dels casos i les pacients que han passat per la cirurgia postablacional, poden recuperar en un termini de temps raonablement curt, uns quants mesos només, la seva vida sexual i fins i tot poden experimentar orgasmes a través de l'estimulació del clítoris, amb una certa facilitat, augmentant d'aquesta forma la seva autoestima i la normalitat que en el seu dia els va ser arrabassada.