Una efemèride capturada dels annals històrics de Tarragona i datada el 15 de febrer de l’any 1883 demostra que la problemàtica de mobilitat en transport públic a Tarragona i voltants, era un tema que ja preocupava a l’acabament del segle XIX.
Aquell 15 de febrer de l’any 1883 es van iniciar les obres d’instal·lació de les vies del nou servei de tramvia de Tarragona.
D’acord amb el que es diu en el llibre "El tramvia de Tarragona", (Barcelona, 2001) del qual és autor Albert González Masip. Les línies es van establir amb un ample de via fora del corrent, de 1315 mm i tracció animal. La concessió administrativa va ser per la "Compañía del Tranvía de Tarragona", creada l’any 1883 amb un capital de 400.000 pessetes. Les seves línies van ser operatives des del dia 9 d’abril d’aquell mateix 1883 i cobrien un traçat urbà de 2,7 Km. que
enllaçaven el carrer del Mar amb la Baixada de la Peixateria, passant pels carrers Apodaca, Unió, Rambla Nova i Plaça de la Font, amb un ramal a l'estació del tren de Barcelona, amb un total de poc més de 2 km. El projecte també contemplava una perllongació que menava fins a la catedral, però que mai s’acabà de construir.En total tenia 12 tramvies fabricats als tallers Baucells Hermanos de Barcelona i eren força petits: 3,4 m de llargada, 1,7 d’ample i 2.2 d’alçada. La tracció es feia amb 2 o 3 mules i l’empresa en disposava d’una trentena en total. El carril era enterrat i en alguns punts del traçat s’establiren plaques giratòries.
Aquesta primera línia es va tancar el gener de l’any 1896 però el tramvia va conèixer a Tarragona, una segona etapa una mica més galdosa. La companyia "Tranvías de Tarragona SA" es va constituir el 1913 davant el notari tarragoní Simón Gramunt i comptava en el moment d’iniciar la seva activitat, 11.300.000 pessetes, que en aquell moment era un disbarat.
El Consell d’Administració d’aquella companyia estava format pels següents senyors:
President: Valeriano Weyler, Marquès de Tenerife
Enginyer Director: Luís G. Ribera
Vocals: Carlos Jordá (de Barcelona), Mariano de Cárcer (de Madrid), Cristino Martos (de Madrid), Luis González de Riera (de Tarragona), Pedro Cobos (de Tarragona), Julian Nogués (de Tarragona).
Enginyer Director: Luís G. Ribera
Vocals: Carlos Jordá (de Barcelona), Mariano de Cárcer (de Madrid), Cristino Martos (de Madrid), Luis González de Riera (de Tarragona), Pedro Cobos (de Tarragona), Julian Nogués (de Tarragona).
Segons notícies de la "Gaceta de los Caminos de Hierro" de l'1 de juliol de 1923, indica que es van posar en circulació 1.200 obligacions de la companyia per valor de 600.000 pts, amb garantia de la concessió per 60 anys de la línia. La premsa especialitzada del moment va considerar la massa de la garantia massa feble i tot plegat va esdevenir un fracàs pel que fa a la subscripció d'obligacions, a Reus, Tarragona i Barcelona. La tresoreria de la companyia es va ressentir amb 750.000 pts gastades fins i tot abans d'iniciar les obres. A més, Nord, propietària de la línia de Reus a Tarragona en via ampla, plantava cara a la possible competència del tramvia.
Així és que tota aquesta problemàtica inicial va portar a l’empresa a no complir terminis en la construcció del tramvia i fins i tot, l'Administració va concedir-li, el 12 d’agost de 1925, una prorroga d'un any a instàncies de la Cambra de Comerç de Tarragona, coincidint amb una sol·licitud de la societat concessionària del tramvia, perquè se li permetés el canvi del carril tipus Vignole, pel de tipus Phoenix, que permetria millorar la circulació a la carretera de Reus a Tarragona.
La sol·licitud del canvi de carril va allargar encara més el temps el termini de la pròrroga concedida i finalment, davant l’incompliment, es va perdre la fiança i es va instruir l'expedient de caducitat, resolt en la RO de 20 de juliol de 1928.
El 4 d’abril de 1929 es va convocar una altra subhasta d’adjudicació del tramvia entre Reus i Tarragona, que va ser adjudicada provisionalment a Domingo Baró Más i Fiocelo Puig Vila, ja que van presentar el millor projecte.