Autor: Terenci Moix
Editorial: Planeta
Data de publicació: 01/01/1900
352 pàgines
ISBN: 978-84-08-04765-0
Codi: 500784
Format: 16 x 23,7 cm.
Editorial: Planeta
Data de publicació: 01/01/1900
352 pàgines
ISBN: 978-84-08-04765-0
Codi: 500784
Format: 16 x 23,7 cm.
"El déu abandona a Antoni". Aquest és el títol d'un poema preciós de Konstantino Kavafis que Terenci Moix va usar per al títol del seu llibre. El vers central del poema diu "no diguis que va ser un somni". Aquí el tenim. No m'estranya gens que aquest llibre guanyés el premi Planeta de l'any 86. És una meravella. Els lectors i lectores que hem seguit de prop la trajectòria d’en Terenci Moix sabem de la seva adoració per Egipte. La història d’amor, desamor, guerres, alegries i sofriments que van protagonitzar Cleòpatra i Marc Antoni no podia estar fora dels seus arguments, perquè tothom, fins i tot el més profà en matèria d'egiptologia, té referència d'una de les cròniques d'amor i política amb més frenesí de la història.
Ull amb la imatge!. La galera de Cleòpatra, reina entre les reines, va lliscant, absolutament coberta de negre, totalment endolada, per les aigües tranquil·les del Nil. Està de dol perquè li ha arribat la notícia de la mort del seu estimat i està terriblement afectada. No obstant això, porta un seguici de tres-centes ballarines, cinquanta eunucs i uns quants centenars de servidors més, a part de la meitat dels seus consellers i la seva cort. La seva imatge és esplèndida. La descripció d'aquesta imatge ocupa les 35 primeres pàgines del llibre. Un cop superat aquest tram, la història, la trama, els enamoraments, les solituds, els patiments, la família amb els bessons i el petit Cesarió, envaeixen l'ànim del lector fins al punt que quan arriba el final, tràgic com ja sabem, no pots acabar de passar l'últim full enquadernat per l’Editorial Planeta. Els lectors (i m’hi incloc) acostumen a plorar en aquesta pàgina. Amb intensitat perquè fa molta pena que s'acabi tot.
Ara Cleòpatra, Cèsar, Marc Antoni, Cesarió, són tots ells part del mític i la seva fascinació desafia el pas del temps saltant d’una generació a una altra. La història, tal com l’explica en Terenci Moix, és meravellosa. La recomano vivament. Encara més, apassionadament.