El mes de setembre la ciutat de Tarragona celebrava amb gran solemnitat i una forta dosi de tradició i folklorisme, la festivitat de la patrona Santa Tecla. Tothom la recorda quan arriba la festa major però durant la resta de l'any, la seva invocació és escadussera i fins i tot minsa, a banda de ser un nom que es perd entre les noves generacions de nenes tarragonines. Amb tot, Santa Tecla no era pas filla de Tarragona i té amb la ciutat una història força atzarosa, no pas així altres sants i santes que, segons diu la tradició, sí eren estrictament tarragonins i tarragonines.
Segons explica el Costumari Català de Joan Amades, la ciutat de Tarragona compta amb tota una sèrie de sants i santes nats a Tarragona i per tant, ciutadans i ciutadanes que, a causa d'una sèrie de circumstàncies, han arribat a la santedat.
Per tal que siguin coneguts i recordats (i també com a curiositat, perquè no?), aquests són els noms dels principals. A banda dels ja coneguts Tecla i Magí, Tarragona compta amb els sants diaques Fructuós, Auguri i Eulogi, la festa dels quals és el dia 21 de gener. Tots tres van morir a Tarragona i les actes dels seus martiris els situen directament sobre l'arena de l'amfiteatre tarragoní. El refranyer sol dir: "Sant Fructuós serè, any de fruita" i també "Si Sant Fructuós passa núvol els sarments no carreguen".
Tot just començat l'any, el dia 3 de gener es celebra Sant BALDULF o BLIDULF, que era deixeble de Sant Agustí d'Hipona. La creença popular el fa fill de Tarragona i abat d'un dels primers monestirs de la ciutat, nomenat directament per Sant Paulí de Nola, qui va confiar en Sant Baldulf a causa de les grans qualitats que va demostrar. No se li reconeix, tanmateix, cap miracle.
Segons ha quedat a la veu popular, Sant ASCANI era un ciutadà tarragoní el qual, abans que el prenguessin per ser cristià, es presentà pel seu propi peu davant el pretor romà de la ciutat i declarà obertament les seves creences, de manera que el van martiritzar fins a la mort. Els vells de Tarragona, en temps antics, l'invocaven i es recordaven d'ell quan passaven dificultats. La seva onomàstica és el 25 de gener.
Sense ser fills de Tarragona, foren bisbes de la ciutat Sant OLEGUER i Sant EPAFRODITE, tots dos amb tantes virtuts i qualitats que arribaren a la categoria de sants. Sant Oleguer es celebra el 6 de març i Sant Epafrodite el 22 del mateix mes.
L'endemà mateix, el dia 23 de març es celebren les festivitats dels sants DOMICI, ESPARQUI i de les santes TEODORA, AQUILA i PELÀGIA, tots fills i filles de Tarragona i aquí mateix van patir martiri i mort per part dels romans perseguidors del cristianisme.
Així mateix també, Sant ZENON i santa VERONA eren també nadius de Tarragona i la tradició els fa deixebles de Sant FRUCTUÓS. Segons ha quedat escrit, van morir també com a màrtirs a l'amfiteatre de la nostra ciutat i la seva festa és el 12 d'abril.
Un altre sant que la tradició vincula amb Tarragona és Sant HERMENEGILD, fill del rei god Leovigild, de tradició arriana i de mare catòlica. De fet, la veu popular el fa rei de Tarragona i de creences cristianes, valent lluitador contra els moros que volien envair la ciutat. Els cavallers l'invocaven i pregaven el seu ajut per emprendre les batalles contra la invasió sarraïna i pel que sembla, la seva advocació era molt efectiva en aquests afers. Per això encara se'l recorda el 13 d'abril.
Pel que fa a Santa VERONA, la festa de la qual està instituïda el 19 d'octubre, era nascuda a Tarragona, filla d'una família benestant de la ciutat, però ella va renunciar a les facilitats de la vida acomodada que podia permetre's per convertir-se al cristianisme. Això li valgué el títol de santa.
Bé, què hi ha de cert o de fals en tota aquesta tradició popular provinent del boca-orella de l’antigor? Excepte en alguns casos dels quals es conserven actes de martiri, com els dels diaques Fructuós, Auguri i Eulogi, de la resta, ben poca cosa, pràcticament res i tampoc hi ha evidències científiques ni arqueològiques. Tanmateix, el Costumari Català de Joan Amades en parla i donat que la seva lectura és entretinguda i força interessant, l’exercici és vivament recomanable.