El meteoròleg Henry Van Dyke va dir en certa ocasió que "el primer dia de la primavera és una cosa i el primer dia primaveral una altra de molt diferent i sovint, la diferència entre un i altre és més d’un mes".
Parlar del temps sovint és un recurs quan no hi ha massa possibilitats de conversa. El fem servir com una excusa recorrent, pel simple fet de no estar callats: "Quina calor que fa, no?" o al contrari: "quin fred!" o "quina manera de ploure" o "diuen els homes del temps que farà vent". La utilització d’aquests crosses demostra dues coses: que el temps ens afecta d’una manera molt directa i que en termes generals, interessa a tothom. Perquè sinó, quan entrem a l’ascensor juntament amb aquell veí amb el que no tenim massa tracte, no li diem: "es veu que aquest hivern es portaran les faldilles estampades i les botes sense taló, tipus campera". Realment sonaria molt més estrany que no pas dir "quin temps més bo està fent aquests dies".
Tomàs Molina (Badalona, 1963), és un dels meteoròlegs més populars de casa nostra ja que cada dia pronostica el temps després del TN de TV3, canal en el qual, també presenta el programa Espai Terra. A banda, és cap de meteorologia de la Televisió de Catalunya i meteoròleg sènior del SAM, Serveis Audiovisuals de Meteorologia, d’Activa Multimèdia Digital.
A nivell internacional és vicepresident de l’Associació Internacional de Meteoròlegs als Mitjans de Comunicació (International Asociation of Broadcast Meteorology) i president interí del Climate Broadcasters Network Europe de la Comissió Europea sobre la Comunicació del Canvi Climàtic. També va ser membre de la ponència CRECE sobre la percepció social i l'estat de la ciència a Espanya. A nivell nacional és membre del Consell d'Administració del Servei Meteorològic de Catalunya i president del Consell Català de la Comunicació Científica. És professor de Pronòstic Meteorològic del Màster de Meteorologia de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona. Ha publicat diversos llibres entre els quals, "Tu, jo i el medi ambient: respostes a les preguntes bàsiques" (Editorial Pòrtic), "Contes del temps" (La Galera), Contes de l'univers (La Galera) i "El año que mi abuelo vió llover" (Editorial Planeta).
Parlar del temps és mantenir una conversa trivial? "Sí i no", respon en Tomàs Molina amb un mig somriure. "En podem parlar tant com vulguem però per molt que en parlem, el temps no canviarà. Si nosaltres els homes del temps diem que plourà o no plourà, farà el que vulgui. Tot i així, és ben cert que molt sovint, la immensa majoria de les vegades, encertem en el pronòstic i quan diem que plourà, és que plourà. Potser pel fet de pronosticar-ho, algú pot tenir la percepció que podem canviar el temps i la veritat és que no".
I doncs, què és el que canviem? "La nostra capacitat de reaccionar al que està passant. És a dir, ens podem adaptar a allò que ens faci la vida més agradable però en el fons, farem la nostra vida igual. Si cal anar a treballar, la gent hi anirem igual, només que potser, ens vestirem diferent, amb botes d’aigua si ha de ploure, amb guants i bufanda si ha de fer fred, però anar-hi hi anirem igual. La vida no canvia tant com pugui semblar per saber amb antelació quin temps farà, però és veritat la capacitat d’apartar la fatalitat també ens fa la vida més segura i més fàcil".
Què vol dir la fatalitat? "Anys enrera, quan passava alguna cosa greu i potser fins i tot moria algú a causa de la climatologia, es deia que era la fatalitat del temps. Avui hem descobert que la fatalitat no té perquè ser-ho sempre. Si ha de ploure molt i ho sabem, podem fer que aquell pont no estigui ocupat o que aquella riera estigui neta. Podem emprendre accions per, d’aquesta manera, evitar mals majors. La riera baixarà igual, però ja no morirà ningú i no s’endurà cap cotxe. Aquest coneixement facilita que salvem béns i vides i això ens ha de fer la vida més agradable. Una bona informació meteorològica es pot considerar una infraestructura i fa la vida de les persones més fàcil".
Una gran responsabilitat
Els homes del temps tenen una certa responsabilitat pel que fa a les seves prediccions sobre el temps que ha de fer i per tant, aquesta informació ha de ser tan acurada i afinada com sigui possible. "Ara fallem francament poc", respon en Tomàs Molina. "Quan vaig a fer conferències pels pobles, sempre faig la broma: els homes del temps, ens equivoquem o no ens equivoquem? Sovint els dic: "sóc home del temps"; la resposta típica de la gent de mitjana edat en endavant és fer un somriure. En canvi, si vaig a una escola i dic "hola, sóc l’home del temps", els nens no riuen. La meva lectura és la següent: si preguntes als nens i nenes "els homes del temps fallem quan diem quin temps farà?", gairebé sempre, sense riure, responen "de vegades", mentre que la resposta de la gent més gran sol ser "i tant!" i això els faria gràcia. Als més joves la seva percepció els diu "si, fallen de vegades, però en general, encerten", i aquesta és la realitat: el nivell d’encert és molt alt i quan fallem, és l’excepció. Ho dic objectivament".
Tanmateix, la gent de mitjana edat en endavant, segueix mantenint la percepció que els homes del temps fallen força. "És veritat", afirma en Tomàs Molina, "la percepció és que es falla, però el cert és que en els darrers anys, les eines que utilitzem i el sistema que emprem, ha canviat com una mitja. Quan jo vaig començar a treballar a la televisió (el proper abril farà 25 anys), podia fallar el pronòstic del temps de demà passat i en canvi, ara encerto el temps del sisè dia. Què ha passat? Doncs que la computació i la tecnologia han ajudat d’una manera directa. Encertem molt més perquè ara tenim diferents formes de fer pronòstics. Encertem el pronòstic per als propers dies i encertem infinitament més, el temps de les pròximes hores, perquè tenim noves eines: radars, satèl·lits de ràpid scan,… Llavors, si dic que plourà d’aquí a mitja hora a casa teva, és que plourà amb tota seguretat. Fallarem en el futur? Si, és clar, però les fallades actuals ja no són ni molt importants ni molt estrepitoses".
Prediccions basades en models
Els enormes avanços tecnològics dels darrers anys permeten acostar-se cada vegada més a una ciència tan etèria com és la meteorologia i permeten assentar els estudis i els pronòstics dels meteoròlegs en models que funcionen. "Abans hi havia més part subjectiva en els pronòstics però ara la subjectivitat és cada vegada menys important. Els models ens donen els resultats amb una precisió extrema".
Llavors, els canvis en quina direcció han d’anar? "Els canvis han d’anar en la presentació i per tant, ensenyarem a la gent les eines que fem servir", comenta en Molina. "És a dir, la modelització, el fet de reproduir la natura en forma d’equacions matemàtiques. Això cada vegada és més precís i més extrem. Abans calculàvem la cota de neu d’una certa manera; en canvi, ara hem modalitzat la cota de neu, el que vol dir que som capaços de dir quina és la cota de neu de qualsevol poble, sense marge d’error. Això és així perquè ara tenim el terreny d’una forma precisa. Tot i així i malgrat aquestes eines tan potents, la nostra feina és pronosticar el temps, que és una cosa completament caòtica. El temps és pronosticable, però no pas al 100%. Es tracta d’un problema matemàtic, tot i que fins i tot a les matemàtiques, els hi estem fent trampa".
El matemàtic Edward Lorenz va inventar la teoria del caos o l’efecte papallona (l'aleteig de les ales d'una papallona es pot sentir l'altra banda del món), i en el cas de la meteorologia, aquest cas és aplicable. "Efectivament", afirma en Tomàs Molina. "Si no tens en compte el vent que fan les ales de la papallona, t’equivocaràs en el temps que fa a l’altra banda de la terra. És a dir, petites variacions, a la llarga, són enormes canvis. Això és veritat i és un problema matemàtic, una realitat matemàtica superior".
I segueix explicant: "Fins i tot a les realitats matemàtiques, gràcies a la computació i la súpercomputació, els estem fent trampes perquè estem veient el següent: molt bé, no hem tingut en compte aquesta papallona però, i si tenim en compte milers i milers de papallones similars a aquesta, que passarà? Doncs que les papallones, tot i que puguin anar per tot el món, en realitat van per aquesta zona i per tant, el més probable és que sempre vagin per aquí. Doncs amb aquesta trampa estadística matemàtica, estem pronosticant el temps dels pròxims mesos i fins i tot els pròxims anys. Quan parlem de canvi climàtic no és res més que pronosticar el temps que farà els pròxims 100 anys".
El temps tancat en una formulació matemàtica
Les fórmules matemàtiques amb les que treballen els meteoròlegs, que inclouen multitud de variables i que constitueixen càlculs increïbles, donen com a resultat una sèrie de gràfics, perquè ens entenguem i sense tenir-ne una imatge clara (que sol ser més explícita que mil paraules). Com més càlculs es fan i més pronòstics s’introdueixen, més línies apareixen al gràfic, convertint-se finalment en un garbuix, una mena de nus indesxifrable, resultat dels càlculs matemàtics, de les probabilitats i de les variacions. El que sí és segur és que la franja, el tram en el qual les línies es repeteixen, és el que té més probabilitats d’encertar quan el gràfic es converteix en pronòstic. "Abans la forma de pronosticar el temps era diferent i s’aplicava allò de "el arte y la vista de predecir el tiempo". Avui en dia ja no cal "ni arte ni ojo" sinó unes bones màquines amb un bon model que el reprodueixi. L’equació de pronòstics és molt llarga i complexa, però les màquines de les que disposem són capaces de calcular-ho tot, encara que sigui una equació descomunal en el sentit estricte de la paraula. Així doncs, com que tenim molta capacitat, és brutal el que som capaços de fer".
Tanmateix, la meteorologia no és pas una ciència exacta, sinó que està sotmesa a distints imprevistos que es poden donar en qualsevol moment, el que també afecta als pronòstics. "Els imprevistos poden passar i de fet, faran que ens equivoquem al respecte del que havíem pronosticat avui, però demà ja els podem afegir al pronòstic i no ens tornarem a equivocar. Per exemple, els primers mesos d’estiu han estat frescos i nosaltres ja ho vam dir, perquè hi havia les cendres del volcà islandès que ja estaven incorporades al model. En el cas concret de l’estiu, és cert que s’allarga per tots dos costats i això s’ha vist, per exemple, en la verema, que s’ha avançat un mes i tot el procés vegetatiu de la vinya s’ha allargat començant abans i acabant després. La primavera i la tardor s’han escurçat, de manera que comença abans el final de l’hivern i comença després el final de l’estiu. Com que la verema està molt ben documentada, sabem que tradicionalment era a finals de setembre i primers d’octubre i ara és a finals d’agost".
Qüestions sobre el canvi climàtic
Sobre aquest tema hi ha veus de totes menes. Alguns diuen que el canvi climàtic és evident i d’altres afirmen que no. En Tomàs Molina és contundent en la seva resposta: "I tant!. Jo crec que hem d’explicar a la gent els temes del canvi climàtic perquè, és cert que hi ha una sensació d’exageració i fins i tot hi ha gent que opina que és una conspiració, una mentida i com que el món és ple de gent hi ha d’haver gent per tot. El cert però, és que és una realitat. No crec que es pugui dubtar que el temps ha canviat en els últims anys, perquè és una realitat evident. Des els anys 90 fins ara la temperatura ha pujat una barbaritat, fins al punt de provocar que la verema s’hagi avançat un mes i això és veritat, és una realitat i ha passat en els últims vint anys. Perquè? Doncs perquè fa més calor, és així de simple. Que el Pol Nord s’està desfent és veritat en el sentit estricte i complet de la paraula. És veritat i abans, no s’havia desfet, almenys en els últims 200 anys i en canvi, ara sí. Un altre exemple: als arbres catalans mai abans hi havia hagut lloros. Doncs ara sí perquè els que van arribar aquí, no es van morir i van poder viure a casa nostra perquè tenim el mateix clima que a Egipte; El Caire i Barcelona ara tenim el mateix clima".
Què hi té a veure, en aquest canvi, la mà de l’home? "Hi ha gent que diu que és la mà de l’home qui impulsa i accelera aquest canvi i d’altres diuen que no. Les màquines diuen que sí i el sentit comú també".
I segueix explicant, completament convençut i vehement: "Quan jo era petit i estudiava a l’escola, al món érem 3.500 milions de persones i ara som 7.000 milions. És a dir, al món hi ha 3.500 milions de persones més, el doble de la quantitat de quan jo era petit. A Catalunya, quan manava el president Pujol, érem 6 milions i ara som 8 milions de persones, una tercera part de persones més de quan manava en Pujol. Llavors, a algú li pot cabre al cap que el país pot ser igual amb dos milions de persones més? Està clar que no. Posem el cas de l’aigua. Des del temps de Franco no s’han fet pantans. Mentre vivia en Franco sobrava aigua i ara, que a Espanya hi ha 20 milions de persones més, aquesta aigua no és suficient i ens la bevem. En falta. Si a més plou menys, el sistema es desequilibra i es converteix en sequera. Però moltes vegades no és tant el fet que no plou prou com el fet que necessitem més aigua de la que tenim. És meridià en el sentit estricte de la paraula, és claríssim i a més, hi ha l’altre aspecte, el de l’escalfament planetari. Sobre aquesta qüestió hi ha més dispersió d’opinions, però els models així ho indiquen".
Cap a on ens porta tot això? "Cap a un món diferent. Ni millor ni pitjor, sinó diferent. Si fa 40 anys enrera érem 3.500 milions, ara som 7.000 milions i quan els nostres fills siguin grans serem entre 10.000 i 14.000 milions de persones a la Terra, està clar que un món amb 14.000 milions de persones serà igual que un món amb 3.500 milions. En només una generació hem canviat la cara del món. Llavors el que hem de fer és autoregular-nos d’alguna manera, i hem de fer-ho els humans. La idea que el món sigui sostenible o no ens importa ben poc. Pel que fa als recursos, ja que veiem el camí que emprèn el món, cal que treballem per fer servir energies que siguin més naturals i menys abrasives, cal que planifiquem el territori tenint en compte que som més i tot això hem de fer-ho bé". I afegeix tot bromejant en Molina: "Una bona notícia és que ningú es quedarà solter perquè amb 10.000 milions de persones al món, repartits meitat i meitat, alguna parella trobaràs, segur. És una qüestió de probabilitats" (i riu).
Fenòmens sorprenents
El canvi climàtic porta a alguns fenòmens sorprenents en la meteorologia. Què és el més sorprenent que has vist fins al moment? En Tomàs Molina respon: "Les coses que canvien: els huracans del Mediterrani, per exemple, el que en diem "Medicans". Quan jo vaig començar a dedicar-me a això no n’hi havia i ara sí que n’hi ha. No són huracans però s’hi assemblen molt. Tenen un ull al mig i una estructura similar als huracans que coneixem, tot i que no tenen la intensitat d’aquelles enormes tempestes que de vegades veiem en altres punts del món. Estructuralment i meteorològicament no són el mateix i també van acompanyats de vents forts i pluges fortes i abundants. Els tenim perquè el Mediterrani està més calent del que ha estat mai abans. Els huracans es formen quan l’aigua del mar està per damunt dels 28 graus. L’aigua s’evapora i absorbeix calor i quan es torna a condensar deslliura aquesta calor, que és la que utilitzen els huracans per desenvolupar-se. A Catalunya, el nostre tram de Mediterrani, de vegades està a 30 graus, és a dir, que tenim una caldera en la qual, si creix una tempesta, pot passar com als tròpics, on es formen unes tempestes que fan feredat. Aquí també perquè tenim el mar molt calent. Això ha passat els últims anys".
El món s’ha accelerat i barrejat
Els canvis antigament eren molt lents però ara són molt ràpids "El món està cada vegada més interrelacionat i la barreja és cada cop més forta. Abans les races i les cultures estaven separades en continents però ara, sociològicament estem cada vegada més barrejats i més que ho estarem i d’aquí a uns quants anys els humans serem de color catxumbo. El futur és de color catxumbo". (Aclariment: el color catxumbo és un color indefinit, grisenc o amarronat, segons el diccionari de la Llengua Catalana).
I segueix explicant en Tomàs Molina: "Si pensem com serà l’homínid del 2100, doncs serà d’un color confós. Les races es desdibuixaran perquè ens estem barrejant. Si els meus fills es s’ajunten amb persones d’altres races, és molt fàcil que ens meus néts siguin d’un color catxumbo. Actualment no és tan inversemblant i de fet, és molt probable que passi. El món s’ha accelerat, de creixement exponencial i això ja no hi ha qui ho pari. La informació, la comunicació, tot va molt més de pressa i el que hem de fer és adaptar-nos i, veient cap a on va, intentar liderar el canvi. Jo penso que la meva generació ha fallat en aquesta capacitat de lideratge. Ara és molt més difícil. Abans un líder s’aixecava i se’l veia molt perquè era ell sol. En canvi avui, hi ha tants forats per on surten líders i idees que és molt difícil saber qui lidera i qui té raó. Però hauríem de recuperar la voluntat de lideratge. Jo penso que a Catalunya, socialment som més conscients d’això, però penso que la situació és aquesta".
Amb en Tomàs Molina hem començat parlant del temps i ja es veu a venir que és del que toca i acabarem parlant de política i de sociologia. De fet, la sociologia està molt lligada amb el temps "La meteorologia i el clima són també sociologia i influeixen en les persones perquè siguin tal i com són. Quan vaig pel món sempre miro el temps i miro la gent i trobo que tenim un aire, una relació força directa. Per exemple, als països en els quals fa fred, la gent no són com nosaltres, que som més oberts. La climatologia influeix en les persones i aquestes ho fan a nivell cultural, de comportament, en les relacions interpersonals, som tremendament diferents, almenys ara. Jo crec que en el futur tots estarem barrejats i això, de cap manera és dolent. Crec que el que hem de fer és gestionar-ho. Ara que som capaços de veure el futur, preparem-nos per aquest futur, perquè serà complex i generarà canvis, això segur".
Ho anirem veient.