Karl Marx és, juntament amb Engels, l'autor del "Manifest Comunista", "El Capital" i altres obres d'interès polític. Algunes de les seves teories segueixen vigents. Karl Heinrich Marx va néixer l'any 1818 en Trveris, tres anys després del Congrés de Viena en el qual, les monarquies europees que havien derrotat Napoleó, es van proposar recuperar les antigues fronteres i restaurar els vells valors, anteriors a la Revolució Francesa. El segle de Marx, però, serà una centúria de noves revolucions.
El mateix any en què Marx va publicar el seu revolucionari "Manifest del Partit Comunista", serà el de la Revolució de 1848, un aixecament democràtic que es va estendre per Europa; Marx, per la seva implicació en la causa, va haver d'abandonar el continent i instal·lar-se a Londres, on va viure fins la seva mort, esdevinguda l'any 1883.
Incipient compromís polític
Marx va estudiar a la Universitat de Berlín, on va compartir l'inconformisme polític i la crítica dels joves hegelians d'esquerres. Les seves aspiracions d'exercir com a docent es van veure frustrades perquè el govern prussià va vetar l'accés a la docència a tots aquells que no es volien sotmetre al règim.
Va optar, doncs, pel periodisme, però quan el govern va clausurar el diari on treballava, va decidir marxar a l'exili, concretament a París, on es va instal·lar l'any 1843. Va ser en aquesta ciutat on es va relacionar amb diferents grups revolucionaris, en un moment en què Marx ja se sentia comunista, tot i que encara no havia trobat base científica per a la seva teoria.
Al 1844 va redactar els "Manuscrits econòmico-filosòfics", obra que conté la seva base humanista i la seva crítica a l'alienació que envicia tota la vida humana, la sensibilitat igual com la intel·ligència. A més de la citada, també són obres seves importants "La Sagrada Família" i "La ideologia alemanya". Ambdues comparteixen autoria amb Friedrich Engels (1820-1895) i són una crítica de Hegel i de l'esquerra hegeliana, a la qual acusen de no tenir fonament científic.
Com esgrimia Marx, "per entendre els esdeveniments socials i les insurreccions obreres són necessàries dues coses: certa penetració científica i una mica d'amor cap als homes".
A Bèlgica, Marx intensifica la seva activitat política. L'associació obrera Lliga dels Justos, proposa a Marx i a Engels la redacció d'un text bàsic que exposi les idees socials i polítiques que comparteixen. D'aquesta proposta naixerà el "Manifest del Partit Comunista", publicat al febrer de 1848, coincidint amb l'esclat a França, de la Revolució del 48. Fracassada la Revolució a tot Europa, Marx es va retirar a París, on va residir sota un règim de llibertat vigilada
El 1875 va escriure "Crítica al programa de Gotha" on apareix la utopia marxista sota el lema "a cadascú, no segons els seus mèrits o els serveis que presti, sinó segons les seves necessitats". Va realitzar l'esborrany d'"El Capital" i fins i tot va iniciar la seva redacció, però aquesta es va veure interrompuda per la mort del seu autor, el 1883.
Va ser Friedrich Engels, qui va tenir bona cura d'acabar els llibres segon i tercer d'"El Capital" i exposar-los al criteri del públic. En ells es mostrava i denunciava descarnadament el funcionament de la societat capitalista.
Marx i la revolució
En Marx, la racionalitat teòrica (procediment cientificotècnic, "desenvolupament il·limitat de les forces productives") i la racionalitat pràctica (tot el referent al dret i a l'Estat) són veritat, la veritat, però només per a (o en referència) el propi món històric capitalista o modern (en termes marxians, són la "superestructura", la projecció ideològica del món burgès).
Marx avui
La revolució, pel que fa crítica sistemàtica de l'univers capitalista, no consisteix només a abatre les creacions del sistema capitalista, sinó en esfondrar-ja que es tracta de mites (ídols, ideologia de la classe dominant), com a veritats ocultes, la qual cosa consisteix a eliminar la base material que impedeix la seva efectiva realització. Això mateix presenta a la revolució com el projecte conscient que tracta de fer-se càrrec del programa racionalitzador burgès i per això, es postula com l'intent d'acabar amb la irracionalitat de l'estructura econòmica capitalista que està a la base.
No es tractarà, doncs, d'enderrocar sense més, sinó de "deixar que la superestructura capitalista s'extingeixi", un cop dinamitada la seva carcassa.
Marx avui
Com a filosofia de gran profunditat, Karl Marx va despertar durant la seva vida i després de la seva mort, reaccions de tints desiguals: completament contràries a la seva filosofia, perfectament d'acord amb ella i reinterpretacions amb matisos diversos, que s'han difós fins als nostres dies.Al segle XIX els principals detractors de Marx van sorgir d'entre la intel·lectualitat que donava suport a les organitzacions del món obrer, entre d'altres, Bakunin, anarquista i rival dins i fora de la política i la filosofia.
Al segle XX la influència de Marx ha tingut importància variable a Europa però als Estats Units, per exemple, no s'han donat a les teories sociològiques de Marx cap importància rellevant.
El fracàs de les societats comunistes i el seu gir cap a una economia basada en el capitalisme, reobre el debat sobre el paper de la teoria marxiana en la societat actual, plena de contradiccions i immersa en cíclics períodes de crisi econòmica.
En qualsevol cas, Marx va deixar per la posteritat els fonaments d'una teoria política, sociològica, històrica i econòmica que cal tenir en compte i que pot utilitzar-se per analitzar els sistemes socials.