El Trencanous (en rus Щелкунчик, Xtxelkúntxik) és una obra de ballet amb partitura de Piotr Txaikovski i el dia 18 de desembre de l'any 1892, es va estrenar al Teatre Mariinski de Sant Petersburg, sota la driecció de Riccardo Drigo i amb la direcció coreogràfica de Lev Ivànov. L'obra està dividida en dos actes, tres taules i 15 escenes i com a dada orientativa, la coreografia original dura una hora i mitja aproximadament.
Piotr Txaikovski
Piotr Illitx Txaikovski va néixer el 7 de maig de 1840 a Sant Petersburg, ciutat en la que també va morir el 6 de novembre de 1893. Va ser un compositor que pot emmarcar-se plenament en el Romanticisme. Tot i no formar part del grup de compositors nacionalistes russos, anomenat Grup dels Cinc, la seva música és molt apreciada per tenir un marcadíssim caràcter rus, així com per les seves riques harmonies i les seves inspirades melodies. Tot i que potser les obres més conegudes de Txaikovski són les que fan referència a la música per ballet, va ser un compositor força eclèctic. La seva obra, d'una inspiració més occidental que la dels seus compatriotes contemporanis, incorpora elements universals, però aquests s'afegeixen a les melodies folklòriques russes.
L'argument
El ballet explica un conte de Nadal.
La nit de la vigília de Nadal, una nena anomenada Clara (en algunes versions és Maria i Clara és el nom de la seva nina), prepara el Nadal amb el seu germà, els pares i la resta de la família. De cop i volta arriba a casa seva el seu padrí i comença a repartir joguines i regals entre els presents, fins a acabar amb tres nines precioses, que ballen un solo cadascuna d'elles. La Clara se les mira embadalida, però cap és per ella i és que de fet, és la única que es queda sense res. Finalment, el padrí li diu que només té un trencanous de fusta amb forma de soldadet, però que no gosa donar-li perquè altres nens i nenes ja l'han rebutjat. Ella l'accepta perquè li agrada molt. Està tan contenta de tenir aquella joguina, que no para d'imaginar jocs amb ella i li sembla un regal meravellós. Vist amb els ulls d'ella, sembla com si la joguina fos realment molt valuosa i fins i tot ara, alguns nens que l'havien rebutjat, preferirien tenir-lo abans que el que els ha tocat. Ella es mostra tan il·lusionada que el seu germà té un atac d'enveja i amb un cop de geni li trenca la joguina. És ja tard, la festa ha acabat i tots marxen a dormir. Només llavors sabem que el padrí es pren la molèstia de reparar el soldadet-trencanous, amb molta cura. La Clara, que no ho sap, està tan trista que no pot dormir i baixa a la sala. Llavors veu com el soldadet i les altres joguines prenen vida i els ratolins que viuen a la casa, actuen com a éssers humans. La Clara es troba amb el soldadet, que com les altres joguines ha pres mida humana, i connecten ràpidament. El primer acte acaba amb la parella ballant entre flocs de neu i fades.
Volant cap al món de les fades, la Clara i el Trencanous arriben al Regne dels Caramels, on els rep la Reina Fada de Sucre, el seu rei o cavaller i moltes llaminadures, que ballen successivament per a presentar-se i festejar-los. Una nova escena mostra la Clara adormida sota l'arbre amb la seva joguina a la mà: tot havia estat un somni però la seva joguina està arreglada.
A l'escena final la Clara visita el padrí a la seva botiga de joguines, per agrair-li que l'hagi apriat. Allí coneix el fill del seu misteriós padrí... que és idèntic a la forma humana del soldadet del somni. Hi ha coreografies diferents que acaben la història quan la Clara desperta o amb la parella marxant en trineu, sense que ella desperti. La història complerta, com passa amb el conte, té moltes versions, en les quals hi apareixen o no diversos personatges, danses i músiques.
George Balanchine en va fer el 1954, una coreografia simplificada per a que pugui ser ballada per nens i nenes.
L'espectacle
De tots els muntatges que s'han portat a terme d'aquesta obra, potser la que us ofereixo és una de les més nadalenques, cuidada i deliciosa. En aquestes dates tan especials, espero i desitjo que en gaudiu amb goig.