Fa 200 anys va veure la llum la primera edició dels contes que havien recopilat els germans Jacob i Wilhelm Grimm.
De fet, els Germans Grimm és el nom
utilitzat per referir-se als escriptors alemanys Jacob i Wilhelm Grimm
(naturals de Hanau, a Hesse). Aquests
germans, que van viure i escriure la seva obra a cavall dels segles XVIII i
XIX, són conegudíssims per la ingent producció dels seus contes infantils, però
també van escriure el Diccionari alemany,
les Llegendes alemanyes, la Gramàtica alemanya, la Mitologia alemanya i els Contes de la infantesa i de la llar. Són reconeguts com a fundadors de la
filologia alemanya i de fet, la Llei de Grimm rep aquest nom d’acord amb Jacob
Grimm.
Dos
apunts sobre les seves vides
Durant tota la seva vida, els germans
Jacob i Wilhelm Grimm van estar vinculats amb els llibres i de fet, quan tenia
20 anys Jacob treballava com a bibliotecari i a Wilhelm (que era 10 anys menor
que el seu germà) el trobem exercint de secretari de la mateixa
biblioteca. Tanmateix, uns quants anys
després, tots dos s’havien fet famosos per les seves publicacions.
Van exercir també com a professors
universitaris a Kassel, a la Universitat de Gotinga i a la Universitat Humboldt
a Berlín. Després de les Revolucions de
1848, Jacob va ser mentre del Parlament de Frankfurt.
Una
obra ben diversa
Al llarg de la seva vida activa, els germans
Grimm van recopilar històries però no es van aturar aquí sinó que també es van
dedicar a la docència i a la investigació lingüística, centrant la seva atenció
en la gramàtica comparada i sobretot, en la lingüística històrica. De fet, els seus estudis de llengua alemanya
són una peça important, vital, per al desenvolupament posterior de l’estudi
lingüístic de l’alemany.
Tanmateix, l’aspecte de l’obra dels
germans Grimm més coneguda i celebrada arreu del món són els contes infantils,
els contes de fades de tota la vida. La
seva primera producció de contes va ser “Contes per a la infància i la llar”,
dos volums publicats el 1812 i 1815, que es va ampliar el 1857 amb el que es
coneix popularment com “Contes de fades dels germans Grimm” i que incloïa
contes con Blancaneus i els set nans, Hansel i Gretel (que en català es va
traduïr com a Net i Ninó), La bella dorment, Joan sense por, Polzet i d’altres.
Les primeres col·leccions de contes es van
vendre modestament a Alemanya, en edicions que abastaven, amb prou feines, uns
quants centenar d’exemplars al llarg de l’any.
Això passava perquè aquestes primeres edicions no estavan pensades per a
un públic infantil i fins i tot, els germans Grimm, van refusar utilitzar
il·lustracions en els seus llibres, preferint les notes erudites a peu de pàgina,
ja que ells es consideraven més folkloristes que no pas creadors de
contes. Cal tenir en compte que a l’època
dels germans Grimm, en ple Romanticisme, Alemanya havia estat invadida pels exèrcits
napoleònics i els nous amos d’Alemanya volien esborrar del mapa la cultura que
havien conquerit.
No va ser fins a l’any 1852 quan els
contes de Grimm aconseguirien majors vendes, en aconseguir publicar una petita
edició de 50 relats amb il·lustracions fantàstiques obra del seu germà
Ludwig. Aquesta sí, era una edició
destinada a lectors infantils, que va aconseguir molt d’èxit, fins al punt d’arribar
a 10 edicions entre 1825 i 1858.
Un
aclariment necessari
Els contes recollits pels germans Grimm,
en un primer moment van tenir dures crítiques per la bestialitat del relat que
difonien. Cal tenir en compte que l’arrel
d’aquests contes és medieval, amb tots els prejudicis, ignoràncies, cruses i
atrocitats de l’època. A un públic més
avançat i més refinat, propi del romanticisme del segle XIX, aquests relats els
ofenien. Per exemple, a la versió
original de Blancaneus, la mala bèstia de la madrastra obligava a la càndida
princeseta a ballar amb unes sabates de ferro al roig viu, que la cremaven fins
a la mort. Així és que els germans Grimm
van haver de suavitzar aquests relats per adaptar-los al seu nou públic, més
innocent i sensible.
Una
enorme producció
La col·lecció de contes dels germans Grimm
arriben als 210 títols entre contes de fades, faules, farses i al·legories
religioses, que han estat traduïdes a més de 160 idomes. Els personatges i els arguments han estat
versionats de mil maneres diferents en forma teatralitzada, històries per al
cinema, la publicitat, la moda, l’òpera i molts altres. Els exemplars manuscrits de “Contes per a la
infància i la llar” van ser inclosos en el pPrograma Memòria del Món de la
Unesco l’any 2005.
Amb moltíssim gust us enllaço una de les produccions més delicioses basada en un conte dels Germans Grimm, Hans el petit eriçó, que en el seu moment, ja fa una colla d'anys, va adaptar Jim Henson en el seu fabulós espai "El cuentacuentos", "The storyteller", amb John Hurt en el paper del contador d'històries.