 |
| Sant Vicenç, Sant Antoni i Sant Pau ermità |
Avui exactament, comença la coneguda i tradicionalment anomenada “Setmana dels barbuts”.
N’he sentit a parlar tota la meva vida i la meva besàvia,
cada any l’anomenava com una lletania, potser perquè abans més que no pas ara,
es complia la tradició que diu que aquesta setmana, la tercera del mes de
gener, és la més freda de l’any amb diferència.
No trobeu que fa uns quants anys enrere, els hiverns eren molt més freds
que ara? Jo no he vist mai a ningú amb penellons a les mans o a les orelles
producte del fred, per exemple i en canvi, només a la meva mare, que és una
generació més gran que jo, n’hi he
sentit a parlar moltes vegades, igual com també d’aquell hivern de fa 50 anys
que va caure una nevada més que considerable, el fred de la qual, va arribar a
matar els garrofers. Ja s’entén, doncs,
que per matar de fred els garrofers, calen més que dues o tres gelades esporàdiques
i saltejades al llarg de l’hivern.
La setmana dels Barbuts, comenci o no en dilluns, és la que
va del dia 15 al 22 de gener. S’hi
celebren les festivitats de Sant Pau Ermità, Sant Maur abat, Sant Antoni Abat,
Sant Fruitós i finalment, Sant Vicenç màrtir.
Tota aquesta rècula de sants, tenen en comú, a banda d’haver patit
persecució i martiri pel fet de ser cristians i defensar fins a la mort la seva
convicció i creença, que portaven tots ells llargues barbes, probablement
nascudes de la seva vida de contemplació i d’ascetisme. Aquí teniu, doncs, l’explicació de perquè la
Setmana dels Barbuts es diu així.
El Costumari Català de Joan Amades explica que “la fredor
tradicional atribuïda a la setmana dels barbuts és representada en el pessebre
cobrint tot el paisatge d’una subtil capa de farina que vol simular una nevada”.
Pel que fa al refranyer, es sol dir: Per la setmana dels barbuts / governen els tres germans / tos, moquina
i amagamans. Forma graciosa que vol indicar la rigor del fred i les conseqüències
que es deriven dels refredats i cadarns que hom agafa.
En Joan Amades també recull al seu Costumari d’aquesta
setmana, una creença graciosa que explica de la següent manera: Hom diu que
entre tots els sants de gener tenen un capa, que es deixen l’un a l’altre el
dia de la seva festa per tal que pugui guardar-se del fred; i quan l’any és
fred àdhuc la deixen als sants del febrer, perquè el fred és durador. Hom diu que la capa és blanca i vol
dignificar la idea de la neu. Diu el
refrany: Tots els sants de gener / porten
la seva capa / i si l’any no és bord, / els del febrer i tot.
Au doncs, que gaudiu d’aquesta setmana.