El Dimecres de Cendra (Dies Cinerum) és el primer dia de la
Quaresma en els calendaris catòlic, anglicà i protestant. Es celebra 46 dies abans del dia de Pasqua.
Cal recordar que la Quaresma té
una durada de 40 dies que, descomptant els diumenges, es corresponen a 7
setmanes. Per això a la vella Quaresma
se la representa amb 7 cames i els seus corresponents peus, que es van
arrencant a mesura que passen les setmanes, fent les funcions d’un calendari
força rudimentari però ben efectiu.
La denominació d’aquest dia prové
del segle X, quan fou instituïda la cerimònia de la benedicció i imposició de
la cendra com a signe de penitència dels fidels. La cendra que s’imposa sobre el cap dels
fidels que van a missa, en forma de creu, s’obté de la crema dels llorers, les
palmes i els palmons beneïts el diumenge de Rams de l’any anterior.
Per què cendra?
Doncs perquè la cendra és el símbol
de caducitat de la condició humana, signe penitencial i de conversió, que és l’actitud
que marca tot el període de la Quaresma.
Pel que fa al ritus en sí, els penitents que avui van a missa s’acosten
al capellà, qui els imposa la cendra mentre pronuncia les paraules "Memento, homo, quia pulvis es, et in
pulverem reverteris", és a dir: "Recorda, home, que ets pols, i en pols has de tornar".
És costum deixar la cendra on el
capellà la deixa i no rentar-se el cabell ni mullar-se el cap fins que la
cendra hagi desaparegut per ella mateixa.
L’origen del costum
Antigament els jueus i altres
pobles d’Orient Pròxim acostumaven a cobrir-se de cendra quan feien algun
sacrifici i els ninivites també usaven la cendra com a gest de penediment
profund. També a la Bíblia s’esmenta en
múltiples ocasions, que diversos pobles utilitzen la cendra en significat de
dol.
En els primers segles de l’Església,
les persones que volien rebre el Sacrament de la Reconciliació el Dijous Sant,
es posaven cendra al cap i es presentaven davant la comunitat vestits amb un
hàbit presidencial que representava la seva voluntat de convertir-se.
A partir de l’any 384, la
Quaresma va adquirir un sentit penitencial per preparar als fidels que estaven
a punt de rebre el baptisme, imitant a Crist amb els seus 40 dies de dejuni. La imposició de la cendra el dia d’avui
recorda a les persones que practiquen aquest ritus, que algun dia ens morirem i
que el cos es convertirà en pols.
L’altra cara de la moneda: l’enterrament de la sardina
Amb dejuni o sense ell, la gent
tenim ganes de disbauxa i estem encara encomanats de la bogeria del Carnaval
acabat de passar. Per tant, tal dia com
avui, es feia l’enterrament de la sardina, com una acció de tancament d’un període
(Carnaval) i d’obertura d’un altre (Quaresma).
Aquest enterrament es celebrava amb un bon berenar al camp, no fos cas.
Es veu que el costum arrenca del
gremi de sabaters de Madrid. Cap allà al
segle XVI, els sabaters madrilenys feien una petita pausa en la seva jornada,
cap allà a les 11 del matí, quan anaven a fer una mossegada senzilla que els
fes aguantar fins a l’hora de dinar. Per
un quarto, una cuinera els servia una llesca de pa torrat, amb una sardina
escalivada al damunt i un gotet de vi. Això
ho feien durant tot l’any, excepte en el període de la Quaresma, en el qual, l’abstinència
era tan rigorosa que els privava, fins i tot, d’aquesta trista sardina. De manera que començaven el ritual simbòlic
enterrant la sardina a la vora del Manzanares, ruixant-la al el gotet de vi de
torn. Després de l’enterrament, feien un
berenar i entraven de ple en la Quaresma.