El dia 28 de març de l'any 1942, moria Miguel Hernández a la presó franquista d'Alacant.
Oriola, Baix Segura, 1910 - Alacant, 1942. Va ser poeta.
Fill de pastors, després de l'ensenyament primari es va dedicar a les tasques familiars alhora que completava de manera autodidacta seva formació. Va publicar les primeres poesies en diverses publicacions locals, com El Gallo Crisis (1934), revista fundada per l'escriptor Ramón Sijé, a la mort del qual va dedicar una notable Elegia.
Després de dues estades a Madrid (1931 i 1934), es va relacionar amb Jorge Guillén, Pablo Neruda i Vicente Aleixandre, que li van facilitar l'accés a Cruz y Raya, Caballo Verde per a la poesia i Revista de Occidente. Durant la guerra civil va ser voluntari de les milícies populars, comissari de cultura del batalló del Camperol, i col·laborador del Mono Blau, Hora d'Espanya i Nova Cultura.
La primera etapa de la producció de Miguel Hernández, Perito en lunas (1933), El rayo que no cesa (1936), es caracteritzen per l'assimilació de les formes de la poesia culta vigent, configurades d'acord amb la pròpia situació i sensibilitat, després profundament projectada a les obres estimulades per la guerra civil. Viento del pueblo (1937), El hombre acecha (1939) i sobretot en el Cancionero y romancero de ausencias: 1938-1941, un dietari líric publicat a Buenos Aires (1958) . Va escriure també obres teatrals, inspirades en la seva catolicisme de joventut Quien te ha visto y quien te ve (1934) i en la seva actitud combativa posterior: Los hijos de la piedra (1935), El labrador de más aire (1937), Teatro en la guerra: La cola, El hombrecito, El refugiado; Los sentados (1937).
Combatent republicà durant la guerra civil i poeta compromès, que va ser capturat per la policia portuguesa després de sortir del país i lliurat a les autoritats espanyoles , que el van condemnar a mort. Per intercessió de diversos intel·lectuals (com José María de Cossío) i del vicari general de la Diòcesi d'Oriola, d'on era veí Hernández, la pena capital li va ser commutada per trenta anys de presó que mai arribaria a complir. Pres en una presó alacantina, va emmalaltir de tifus, bronquitis i tuberculosi i va morir el 1942 als trenta-un anys d'edat.