Antoine Marie Jean-Baptiste Roger de Saint-Exupéry (Lió, França, 29 de juny de 1900 - Desaparegut en accident d'aviació al sud de França durant la guerra, 31 de juliol de 1944), va ser escriptor, poeta i aviador. L'autor de l'inoblidable "Petit príncep".
Era fill d’una família pertanyent a la noblesa francesa, fill del vescomte Jean de Saint-Exupéry i de Marie Boyer de Fonscolombe, Va compartir una infantesa feliç amb quatre germans i germanes, Marie-Madeleine, Simone, Antoine, François i Gabrielle, però el 1904 el seu pare va morir accidentalment atropellat per un tren deixant la família una mica desnerida.
Fins a l'edat de deu anys va viure entre el castell de la Môle al departament de Var, propietat de la seva àvia materna, i el castell de Saint-Maurice-de-Rémens a l'Ain, propietat d'una de les seves ties. Al final de l'estiu de 1909, la seva família s'instal•là a Le Mans, regió d'origen del seu pare. Antoine va entrar al col•legi Notre-Dame de Sainte-Croix el 7 d'octubre de 1909.
Una experiència definitiva
El 1912, va passar les vacances a Saint-Maurice-de-Rémens on queda fascinat pel nou aeròdrom d'Ambérieu-en-Bugey, situat a alguns quilòmetres a l'est. S'hi acostava en bicicleta i es quedava hores parlant amb els mecànics sobre el funcionament dels avions. Un dia, es va adreçar al pilot Gabriel Salvez dient-li que la seva mare l'havia autoritzat a efectuar el seu bateig de l'aire, cosa que va aconseguir sobre un Bertaud-Wroblewski, avió fabricat a Villeurbanne per l'industrial lionès Berthaud sobre planols de Pierre i Gabriel Wroblewski. Va ser el jove Gabriel Wroblewski qui va pilotar l'avió. Va escriure un poema testimoniant la seva nova passió pels avions:
Les ales tremolaven sota la brisa de la tarda
El motor del seu cant gronxava l'ànima adormida
El sol s'apropava al seu color pàl·lid.
A l’escola va ser un alumne poc brillant però tot i així, va aconseguir acabar Batxillerat el 1917 i es va orientar cap a les belles arts i l'arquitectura. Durant el seu servei militar, el 1921 es va fer pilot i l’any 1926, la companyia Latécoère (futura Aeropostal), el va contractar per transportar el correu de Tolosa de Llenguadoc al Senegal abans d'arribar fins a Amèrica del Sud el 1929.
Aviador i escriptor
Antoine de Saint-Exupéry també va dedicar-se a escriure, precisament sobre les seves experiències d'aviador. Les seves novel·les: Correu Sud (1 929) i sobretot Vol de Nit (1931), van tenir un gran èxit.
A partir de 1932, Saint-Exupéry es va dedicar més a l'escriptura i al periodisme que no pas a l’aviació i va realitzar grans reportatges al Vietnam el 1934, a Moscou el 1935, a Espanya el 1936, que nodririen la seva reflexió sobre els valors humanistes, que desenvolupa àmpliament a Terra d'Homes (1939).
Aquell mateix any 1939, es va veure mobilitzat per l'exèrcit de l'aire i allistat en una esquadrilla de reconeixement aeri. Amb l'armistici, va deixar França per anar a Nova York amb l'objectiu de fer entrar els nordamericans a la guerra i esdevingué una de les veus de la resistència francesa més contundents. Somiant entrar en acció, es va unir a la primavera de 1944, primer a Sardenya i després a Còrsega, a una unitat encarregada de reconeixements fotogràfics per preparar el desembarcament de Provença. Va desaparèixer en una missió el 31 de juliol de 1944, quan comptava 43 anys d’edat i l’avió que pilotava, un Lockheed P-38, conegut també com F-5, es va estavellar al Mar Mediterrani i no es va trobar fins 60 anys després, el 2004. Aquella va ser la seva darrera missió.
El petit príncep
Durant la seva estada a Nova York va escriure Le Petit Prince, que va publicar juntament amb les aquarel·les que ell mateix havia pintat, el 1943 a Nova York i el 1945 a França. Aquest conte ple d'encant i d'humanitat va convertir-se ràpidament en un èxit mundial amb més de 80 milions d’exemplars a tot el món i és, de fet, l’obra més coneguda i celebrada d’Antoine de Saint-Exupéry, de la que encara gaudeixen els nens d’avui dia.
"I ara aquí el meu secret, un secret ben simple; és només amb el cor que es pot veure bé, l'essencial és invisible als ulls".