El amor en los tiempos del cólera - Gabriel García Márquez

Gabriel García Márquez
“El amor en los tiempos del cólera” és una novel·la de l’escriptor Gabriel García Márquez, publicada el 1985. Explica la vida de tres personatges entre finals del segle XIX i principis del segle XX a la ciutat costera de Cartagena (Colòmbia) prop de la comarca del Río Magdalena.

El llibre està dividit en 6 capítols força extensos que relaten el cercle Amorós que existeix entre els tres personatges principals: el doctor Juvenal Urbino, Fermina Daza i Florentino Ariza.

Des que la va veure per primer cop quan va anar a casa seva a lliurar un telegrama, Florentino Ariza es va enamorar de Fermina Daza i va començar a conquistar-la amb les seves apassionades cartes i a mirar-la des d’un banc del parc de davant de casa seva. Ella es va negar durant un temps a correspondre-li però va acabar sucumbint a aquest amor. És aleshores quan troba l’oposició del pare, que l’envia lluny perquè l’oblidi. Després d’un període, quan ella torna i veu a Florentino, es desil·lusiona d’aquest amor platònic i el rebutja. Al cap de poc temps coneix al doctor Juvenal Urbino, qui havia arribat de París en finalitzar els seus estudis de medicina. Després d’un nuviatge breu, animada pel seu pare i tot i que no està enamorada d’ell, es casen. Se’n van sis anys de viatge per Europa i torna embarassada del seu primer fill, canviada i com una parella feliç que ha tingut temps d’enamorar-se. Durant aquest lapse, Florentino ha pensat en ella a totes hores i tot i que incompleix la seva proesa de mantenir-se verge per a ella, segueix enamorat i decidit a que algun dia serà per a ell, és a dir, quan mori el seu marit, com així passa.

Al final de l’enterrament del marit, Florentino s’acosta a Fermina i li reitera el seu jurament de fidelitat i el seu amor de molts anys i es posa a la seva disposició. Davant d’aquesta inoportuna declaració, amb el cadàver del marit acabat d’enterrar, Fermina li demana a Florentino que se’n vagi i que no el vol tornar a veure mai més. Florentino, però, comenta a enviar-li cartes, fins a un total de 131, amb el que venç la resistència de Fermina, qui accedeix a veure’l a casa seva. Les visites es fan més freqüents i Aixa passen els dies, fins que Fermina és convençuda de fer un viatge pel riu Magdalena en un dels vaixells de la companyia marítima de Florentino, amb l’afany que acabi de refer-se del dol. Florentino l’acompanya en aquest viatge i és en aquest vaixell, anomenat la Nueva Fidelidad, en un camarot que Florentino sempre va pensar que seria per a ells dos, quan a la fi, després de 53 anys, 7 mesos i 11 dies amb les seves nits d’espera, es compleix l’afany de Florentino, per seguir per temps indefinit en un anar i tornar pel curs del riu navegant amb el vaixell i demostrant Aixa que l’amor persevera i que, més forta que la mort, és la vida la que no té límits.


Una novel·la romàntica que surt del normal




Tot i que aquesta és una novel·la romàntica, no ho és en el sentit estricte de novel·la rosa, plena d’enamoriscaments apassionats protagonitzats per dones turmentades per algun detall del seu passat que no el deixa viure el present ni planejar el futur.
Aquesta és una novel·la seriosa, magistralment escrita, plena de sentiments contrariats. I és que la passió no pot controlar, ni reduir-se a voluntat a expressions mínimes, ni desfer-se en el més pur oblit, aquell que va néixer com a amor autènticament vertader. Això és el que li passa a Florentino Ariza, protagonista masculina de "El amor en los tiempos del cólera", quan veu a la que va ser el seu amor impossible tota la vida, Fermina Daza, protagonista femenina de l'obra, en igualtat de posició respecte al seu antagonista.
L'amor és un vaivé continu, un constant anar i venir. La vida de vegades fa que els dos protagonistes es trobin, se sentin propers, però després la vida mateixa els allunya i fa que es perdin l'un a l'altre, tot i estimar-se profundament.
I en tota aquesta trama, elements romàntics i plens de nostàlgia, com que Florentino es fa escribidor de cartes, cartes personals que la gent li encarrega i que ell escriu a mà, sempre posant-hi el cor. Ningú escriu cartes personals per encàrrec i és que, avui dia, fins i tot és difícil trobar qui escrigui cartes a mà i les enviï per correu, bé tancades en un sobre i amb el segell corresponent mullat en saliva.
“El amor en los tiempos del cólera” és una altra obra mestra, d'aquelles que encaixen en un moment molt especial, quan la llegeixes, que és capaç de fer-te canviar l’ànim quan l’acabes i que per descomptat, mai deixa indiferent.