 |
| Joana Raspall |
Joana Raspall i Juanola (Barcelona, 1 de juliol de 1913 - 4 de desembre de 2013) ha estat tota la seva vida dedicada a l’escriptura, la lexicologia i la biblioteconomia.
Joana Raspall estudià a l'Escola Superior de Bibliotecàries, on obtingué el títol de biblioteconomia, i el 1932 des de la revista Claror inicià una campanya demanant una biblioteca infantil a Sant Feliu de Llobregat, ciutat on resideix des d'aleshores. Durant la guerra civil espanyola treballà de bibliotecària, tot contribuint a salvar de la destrucció, molts exemplars de llibres escrits en català. Després de la guerra va donar classes de català al seu domicili particular, cosa que continuà fent anys més tard amb l'assessorament d'Òmnium Cultural.
En aquesta mateixa època va començar a escriure les fitxes de sinònims, que anava guardant en capses de sabates i que serien l'origen dels seus treballs com a lexicògrafa. En aquesta tasca de dedicació al lèxic, que va culminar amb la publicació de tres diccionaris: Diccionari de sinònims, Diccionari de locucions i frases fetes (Premi Marià Aguiló de l'IEC) (1986) i Diccionari d'homònims i parònims, queda ben reflectit el seu domini de la llengua.
Assíduament participava en revistes locals i des dels anys 20 va anar escrivint poemes, prosa i teatre, material que va haver de guardar ben amagat i que no va veure la llum fins que la seva autora va ser gran.
L’any 1964 va guanyar el Premi Joan Santamaria, de teatre per a adults, amb L'ermita de Sant Miquel, una obra escrita totalment en vers, que constitueix el seu primer llibre publicat. Durant la dècada dels anys 70 va ser coneguda en el teatre independent per El pou (Premi Cavall Fort, 1969), obra a la qual en seguirien dues més, fent una trilogia. A partir dels anys 80 va començar a publicar poesia i narrativa infantil i juvenil i, fins als 90, no va tornar a publicat res per al públic adult.
Com a escriptora, és una pionera a Catalunya de la poesia per a infants i joves. Va treballar aquest gènere, sobretot amb la voluntat d'apropar els nens i els joves a la poesia i fer que l'estimessin. Ha defensat la poesia com a vehicle eficaç en l'educació del sentir, tot avançant-se així a les noves tendències de l'educació emocional. Afirma que escriu poesia «pel sol desig d'acostar, fer entendre a fons i fer estimar les petites coses que ens envolten i trobar un sentit a les coses que sempre hem mirat només de lluny». La seva poesia infantil es caracteritza per una gran capacitat d'observació, un equilibri exquisit i transparent alhora en l'ús del llenguatge i una delicada sensibilitat que encomana al lector. Ha visitat moltes escoles i moltes altres l'han visitada i li han fet arribar treballs inspirats en la seva obra.
Heus aquí quina senzillesa:
Non non de Nadal
T’ompliré el bressol
de palleta fina
sense gens de boll,
sense gens de pols.
Encendré un bon foc
perfumat d’espígol
per fer-te el son dolç.
Cobriré el teu cos
amb llençol blanquíssim
mig teixit amb glòria,
mig cosit amb creus.
Et faré de flonjos
borrallons de llana
un mantell pels peus.
Et cantaré un bres
amb la veu més dolça,
i quan ja t’adormis
et besaré el front.
Després, de puntetes,
tancaré la porta
perquè no et desvetllin
els sorolls del món.
El seu primer llibre de poesia infantil, Petits poemes per a nois i noies (1981), va rebre el Premi Crítica Serra d'Or, menció especial poesia del mateix any, i va aparèixer quan ja tenia 68 anys. Deu anys després, les seves publicacions poètiques s'intensifiquen: Bon dia, poesia (1996), Degotall de poemes (1997), Versos amics (1996), Com el plomissol (1998), Serpentines de versos (2000), Escaleta al vent (2002), Font de versos (2003), A compàs dels versos (2003), Concert de poesia (2004) i el recull de poemes infantils El meu món de poesia (2011).
 |
| Obres de la Joana Raspall |
També ha escrit contes com El mal vent (1994), Trampa a la urbanització K (2000) i dos reculls més de contes: Contes increïbles (1999) i Contes del si és no és (1994). I el volum de poesia per a jovent: Llum i gira-sols (1994).
La poesia per a adults és la que ella sent com a més íntima, més seva i està publicada a: Ales i camins (1991), Arpegis i haikus (2004), Instants, haikus i tankes (2009) i el que ella considera l'últim, on resumeix la seva vida poètica: Jardí vivent (2010).
També ha publicat una novel•la: Diamants i culs de got (2006), basada en vivències del temps de la guerra i dos reculls de contes o relats també de caire realista: El cau de les heures (2008) i El calaix del mig i el vell rellotge (2010).
Al Primer Congrés de Cultura Catalana formà part de la ponència El llibre de teatre infantil, a partir del qual nasqué la col•lecció de teatre Edebé catalana.
Tot i que és més coneguda per la seva obra poètica infantil, ha escrit també per adults i dins la seva obra hi ha teatre, contes i novel•les. Ha col•laborat habitualment en revistes locals i fou promotora del premi Martí Dot de poesia de Sant Feliu de Llobregat. És medalla d'or de la Ciutat de Sant Feliu de Llobregat (1993) i el 2008 se li va posar el seu nom a un carrer a la ciutat. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2010, la Medalla al treball President Macià. És sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
El 26 de juliol de 2012, l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat va declarar el 2013 Any Joana Raspall, per commemorar el centenari del seu naixement.
