 |
| Portada de l'Enciclopèdia |
El dia 1 de juliol de l’any 1751 es va publicar a París el primer volum de l’Enciclopèdia, els autors de la qual van ser Denis Diderot i Jean Le Rond d’Alembert.
L’Encyclopédie és el nom abreujat amb el que es va popularitzar L’encyclopédie, ou Dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers, és a dir, L’enciclopèdia o diccionari raonat de les ciències, les arts i les oficis, editada a París entre els anys 1751 i 1772.
La primera edició va comptar amb la direcció de Denis Diderot i Jean d’Alembert. Va néixer amb l’objectiu de difondre les idees de la Il•lustració francesa. De fet, la filosofia que difon s’identifica amb l’afany de crítica o d’aplicar la “llum de la raó” a tots els camps del saber, especialment a aquells en els que es posa de manifest la concepció política, social i religiosa de l’època.
La intenció era la creació d’una sèrie de volums en els que es recollís el conjunt de coneixements disponibles en aquell moment, escrit això sí, en francès. Aquesta obra va marcar un abans i un després en el panorama intel•lectual europeu i pel seu contingut, l’esforç editorial que va representar i les intencions que els seus autors li van definir, es va convertir en un símbol de la Il•lustració. De fet, va esdevenir una poderosa arma política que va ocasionar no pocs enfrontaments entre els distints redactors, els editors i els representants dels poders polítics i eclesiàstics del seu temps.
Una gran enciclopèdia en francès
La idea de publicar una enciclopèdia en francès va néixer a partir de l’èxit que va tenir a Anglaterra la publicació de la Cyclopaedia (Diccionari Universal de les Ciències i les Arts), l’any 1728, amb una edició a cura d’Ephraim Chambers.
La gran acollida que aquesta obra va tenir per part del públic anglès i la creixent demanda de treballs d’aquest tipus, van decidir a l’editor francès André Le Breton, a donar el cop de cap definitiu que calia per aconseguir, l’any 1745, una llicència per portar a terme una traducció al francès de l’enciclopèdia Chambers. Le Breton, en un primer moment, va escollir per dirigir el projecte, a John Mills, que era d’origen anglès però residia a França i també a l’abat Jean-Paul de Gua de Malves, els quals, per diverses raons, van acabar deixant córrer el projecte. Així és que el 1747, Le Breton, que encara estava interessat en l’obra, li va encarregar l’elaboració editorial de l’Encyclopédie a Diderot i D’Alembert.
 |
| Denis Diderot |
L’entrada de Diderot i d’Alembert al projecte va fer que aquest, canviés completament la seva orientació i d’una simple traducció, que era l’objectiu inicial, es va convertir en la creació d’una obra molt més ambiciosa, que superava de llarg el treball anglès i que tenia en el seu rerefons, la divulgació dels coneixements de l’època, que incloïa treballs inèdits i s’il•luminava amb nombrosos gravats.
 |
| Esquema del coneixement humà |
L’esquema del coneixement
L’enciclopèdia té un ordre temàtic, seguint el següent esquema del coneixement (detallat al seu inici). El saber humà es divideix en tres branques principals segons les facultats que s’emprin per assolir-lo: la memòria humana, la raó i la imaginació.
Dins els sabers relacionats amb la memòria es troba la història, l’anomenada història natural (origen dels éssers vius i astres) i els usos que s’han donat als materials al llarg del temps. A sota de l’epígraf de la raó es troba la filosofia, la comunicació (incloent els sistemes d’escriptura i la gramàtica), l’ètica (apareix com a disciplina autònoma), les matemàtiques, la física, la medicina i la biologia, amb un apartat per a l’alquímia. Per últim,, depenent de la imaginació apareixen els articles relacionats amb la literatura i les arts.
Per tal d’organitzar una ordenació temàtica i estructural de l’enciclopèdia, els seus directors, Diderot i D’Alembert, van prendre com a referència l’arbre dels coneixements humans de Francis Bacon, exposada al Novum Organum (1620) i també es deixen influenciar per Descartes i el seu Discurs del Mètode (1637).
Una feina titànica
Tres anys va portar la preparació de l’obra, des del 1747 fins al 1750. Aquest any es va publicar el Prospecte de l’Enciclopèdia, redactat per Diderot i a la fi, un any després, el 1751, se’n va publicar el primer volum, no pas exempt de polèmica sinó tot al contrari, ja que aquest volum va aixecar una forta oposició en alguns sectors de la societat francesa. Tanmateix, l’obra va continuar la seva feina.
Aquesta polèmica es va desencadenar, sobretot, pel to de tolerància religiosa de l’obra. L’enciclopèdia elogiava a pensadors protestants, desafiava el dogma catòlic, i donava a la religió la categoria d’una branca més de la filosofia. Per aquesta raó es van crear dos bàndols clarament definits i oposats entre ells. Per un cantó, els que volien acabar amb l’obra i per l’altra, els que la defensaven. Entre els primers es comptaven els jesuïtes, el Delfí del rei i els seus propers i també una part de la intel•lectualitat que bullia de ràbia per l’èxit que els enciclopedistes estaven aconseguint. Entre els defensors de l’enciclopèdia es comptava una part de la cort, amb Madame de Pompadour, amant del rei, al capdavant; també el director de la Biblioteca Nacional, Guillaume Malesherbes i un conjunt dels millors escriptors de l’època.
Una obra censurada i prohibida
Sigui com sigui, l’obra va entrar a formar part de l’índex de llibres prohibits per l’església catòlica, l’any 1759 i per aquesta raó, aquell mateix any se’ls va retirar als impressors, els permisos que tenien per part de l’Estat, per seguir publicant l’obra. Tanta va ser la pressió que finalment, D’Alembert va acabar abandonant el projecte. Tanmateix, el treball de l’enciclopèdia va seguir, tot i que de forma molt controlada i vigilada, fins que va acabar de completar els 17 volums dels quals està formada, l’any 1772.
L’hora de la difusió i de l’acceptació popular
L’any 1775, quan l’empresa ja estava conclosa, l’editor i empresari Charles-Joseph Panckoucke va prendre com a propi l’esperit enciclopedista i durant els següents vint anys va reeditar l’Enciclopèdia en foli; li va afegir índex, va publicar suplements i finalment, la seva edició en quart, va aconseguir una difusió massiva entre el gran públic, en una onada que ja va resultar imparable.
Posteriorment, entre els anys 1782 a 1832, Panckoucke i es seus successors van publicar una versió ampliada de l’obra, amb un total de 166 volums, a la que van anomenar Encyclopédie Méthodique, ordenada per matèries i no pas alfabèticament per conceptes. Aquest treball titànic va ocupar més d’un miler d’empleats, a l’editor Sallaberry i uns 2.250 col•laboradors.
L’obra compren:
• 17 volums de text (Primera sèrie publicada entre 1751-1757; volums I al VII. Segona sèrie en 1765, volums VIII al XVII).
• 11 volums de làmines publicats entre 1762 y 1772.
• Suplement de 4 volums de text, 1 volum de làmines y 2 volums de índex general, publicat entre 1776-1780. Estos volums van ser editats por Panckoucke.
En total representa 28 volums, dels quals 11 d’ells eren d’il•lustracions, amb 72.999 articles, que arribaren a abastar uns 20 milions de paraules i 2.885 il•lustracions. Així mateix, es van elaborar compendis d’articles de la Encyclopédie. Un a càrrec de l’abat Josep de La Porta en 5 volums titulat L’esperit de l’enciclopèdia.
Els enciclopedistes
L’enciclopèdia va ser una obra col•lectiva no només derivada del treball de Diderot i D'Alembert. L’ambició totalitzadora d’aquests representava un esforç de documentació i de síntesi que no podien ser dominats per uns quants individus aïllats. En ella van col•laborar tot un conjunt de fins a 160 persones de les més variades ocupacions, com literats, científics, artistes, magistrats, teòlegs, nobles i artesans, que van ser coneguts com els encyclopédistes. Diderot en l’article Enciclopèdia de la pròpia obra els descriu de la següent manera: "ocupat cadascú de la seva part i units només per l'interès general del gènere humà i per un sentiment de recíproca benevolència"
.
Relació de enciclopedistes destacats:
• Jean le Rond d'Alembert - editor; ciències (esp. matemàtiques), assumptes contemporanis, filosofia i religió entre d'altres.
• André Le Breton: va ser l'únic que va participar al llarg de tot el projecte.
• Étienne Bonnot de Condillac - filosofia
• Daubenton - Història natural
• Denis Diderot - Editor principal; economia, arts mecàniques, filosofia, política i religió entre d'altres.
• Baró * D'Holbach - Ciències (Química i mineralogia), política i religió entre unes altres.
• Louis de Jaucourt - economia, literatura, medicina i política entre altres. Va ser l'enciclopedista que més va aportar amb 17.266 articles, el que significa una mitjana de 8 articles al dia entre els anys 1759 i 1765.
• Montesquieu-part de l'article «goût» (en espanyol: concepte de gust)
• Quesnay - Articles Granges i grans.
• Jean-Jacques Rousseau - música, teoria política.
• Turgot - economia, etimologia, filosofia i física.
• Voltaire - història, literatura i filosofia.
• Nicolas Antoine Boulanger - Dret.
• Charles Marie de la Condamine
• Marmontel
• Lenglet-Dufresnoy
• Bordeu
• Saint-Lambert
• Tronchin
• Fenouillot de Falbaire
• Morellet