Ramón Gómez de la Serna va néixer tal dia com avui, a Madrid, l’any 1888. És un bon moment per recordar-lo.
Ramón Gómez de la Serna va ser un prolífic escriptor i periodista avantguardista,
pertanyent a la Generació del 14, que va compartir generació amb altres noms
significatius de la literatura espanyola com ara Fernando de los Ríos Urruti,
Eugeni d’Ors Rovira, Juan Ramon Jiménez, José Ortega y Gasset i d’altres.
La seva vocació per l'escriptura va ser primerenca i als
disset anys va escriure la seva primera obra, titulada Entrando en fuego (1905).
Ramón Gómez de la Serna va escriure en diversos periòdics
locals però els seus primers articles coneguts van ser publicats en Prometeo. Abans d'esclatar la Guerra
Civil Espanyola, va escriure també per a La Tribuna, El Liberal, El Sol i La
Voz i també en les revistes Revista de Occidente, La Gaceta Literaria o Cruz y
Raya.
Els anys vint són els anys del reconeixement internacional
de l'escriptor.
Va conrear un teatre molt innovador, proper a l'estètica
surrealista, el títol més excel•lent
del qual és Los medios seres. Dels seus assajos el més destacable és
Introducción de las vanguardias europeas en España (el seu llibre ismes, per
exemple, que va introduir un nou vocable en el diccionari castellà).
Ramón Gómez de la Serna posseeix una obra literària extensa
que inclou l'assaig costumista, la biografia, la novel•la i el teatre. La seva vida i també la seva obra, té un
caràcter clarament rupturista i no atén les convencions. És, sobretot, l’inventor del gènere literari
conegut com greguería.
Sobre les greguerias
La seva obra és extensa i el seu eix central són les
greguerías, nascudes en 1910. Es tracta d'un conjunt d'apunts que es tanquen
amb una metàfora insòlita en forma d'acudit, un joc de paraules i fins i tot,
un apunt filosòfic. Aquest gènere va
exercir una enorme influència en els autors del seu temps i especialment en els
de la següent generació, la del 27.
Pel que a les greguerías es refereix, es tracta d'unes
sentències enginyoses i breus, que sorgeixen d'un xoc casual entre el pensament
i la realitat. El mateix Gómez de la Serna Ramón les va definir esquemàticament de
la següent manera:
Humorisme + METÀFORA = greguería
La imatge en què es basa la greguería pot sorgir de forma
espontània, però la seva formulació lingüística és molt elaborada, ja que ha de
recollir sintèticament, enginyosament i humorísticament, la idea que es vol transmetre.
L'efecte sorprenent s'obté a través de:
2. La inversió d'una relació lògica: «La pols està ple de
vells i oblidats esternuts».
Gregueries i sobregregueries
- Venecia es el sitio en que navegan los violines.
- El reloj del capitán de barco cuenta las olas.
- Sentimos en el pecho la inconsistencia de la vida, como una burbuja frágil, fragilísima, que puede estallar, y por tan breve soplo como el que deshace las burbujas. Esta es la angustia que sentimos, la angustia de una burbuja que es el alma de la vida.
- El viento es torpe: el viento no sabe cerrar una puerta.
- A veces la cama es un abismo... otras veces es una superficie blanda, pero superficial. La cama hay noches que es como la cama de un coche-cama, otras veces la cama de un camarote, otras veces la cama de un presidiario; alguna vez, la cama de un perro.
- El Coliseo en ruinas es como una taza rota del desayuno de los siglos.
- La ametralladora suena a máquina de escribir de la muerte.
- El lápiz sólo escribe sombras de palabras.
- El agua no tiene memoria: por eso es tan limpia.
- La postura de la cigüeña sobre una pata se debe a lo largas que son las esperas hasta que salen los niños.
- La pulga hace guitarrista al perro.
- ¿Qué está haciendo en realidad la luna? La luna está tomando el sol.
- El perfume es el eco de las flores.
- Después de nudista se es huesista.
- El mar sólo ve viajar: él no ha viajado nunca.
- En el vinagre está todo el mal humor del vino.
- El espantapájaros semeja un espía fusilado.
- El tenedor es el peine de los tallarines.
- El rayo es una especie de sacacorchos encolerizado.
- Durante la noche, el Gobierno está en crisis total.
- El día del perdón y del juicio final las estrellas de mar subirán al cielo.
- El otro lado del río siempre estará triste de no estar de este lado... Esa pena es de lo más insubsanable del mundo y no se arregla ni con un puente.
- Abrir un paraguas es como disparar contra la lluvia.
- La ópera es la verdad de la mentira, y el cine es la mentira de la verdad.
- Lo único que está mal en la muerte es que nuestro esqueleto podrá confundirse con otro.
- La castañera asa los corazones del invierno.
