 |
| Jordi Bertran és gestor cultural, folklorista i un dels principals artífex de la recuperació del Seguici Popular de Tarragona |
Tot va començar, segons explica la història, quan a l’any 1321 el rei Jaume II va arribar a Tarragona portant una relíquia, consistent en un fragment d’un braç d’una santa anomenada Tecla. Els plans vitals de Tecla, es van veure trastocats el dia que va sentir la prèdica de Sant Pau i va decidir seguir-lo, fent-se ella també cristiana (i amant de Sant Pau, segons diuen). Sigui com sigui, els enemics del cristianisme van acabar arrestant-la i sotmetent-la a horrorosos martiris dels quals, com sol passar en aquests casos, va sortir-ne il·lesa. Finalment els seus perseguidors, en veure que no li podien fer el mal que pretenien, es van declarar derrotats i van decidir alliberar-la. Llavors Tecla va arraconar-se de per vida en una cova que un bon dia, es va enfonsar sepultant a la santa de la qual, només va quedar sota la runa un braç. Els seus seguidors van agafar el braç i el van traslladar a Armènia per enterrar-lo i fou d’Armènia des d’on Jaume II el va traslladar fins a Tarragona. A grans trets, aquesta és la llegenda de Santa Tecla màrtir, en record de la qual, es celebra la festa major de la ciutat de Tarragona.
Correfocs de santa Tecla
El 23 de setembre és la data única del calendari, que els tarragonins esperen d’una manera molt especial. El dia de la celebració de Santa Tecla, Tarragona, que ja està ficada en actes festius, lúdics i culturals des de fa unes quantes jornades, arriba al seu moment de màxima ebullició, especialment quan la tradició personificada en el Seguici Popular surt al carrer i es barreja amb el públic. No en va, aquesta festa ha estat declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.
De tots els actes festius, el Seguici Popular s’endú la part més important i significativa de la celebració.
Jordi Bertran és un dels principals artífex del Seguici tarragoní, tal i com el coneixem avui dia, ja que durant molts anys ha estat el tècnic de l’Ajuntament encarregat d’aquesta qüestió. Es pot afirmar, per tant, que Jordi Bertran, com a tècnic municipal en la vessant de la gestió cultural, s’ha convertit en un especialista en la matèria, a més de ser un fervent entusiasta de la festa.
El Seguici Popular de Tarragona, tal i com el coneixem porta al seu darrera una immensa tasca de recerca?
Sí. Em vaig incorporar a feines de recerca de la festa l’any 1983. En aquell moment jo estudiava a l’institut Pons d’Icart de la Rambla Vella i un dels meus professors em va plantejar un treball sobre l’escriptor tarragoní Josep Pin i Soler i el seu llibre “La família dels Garrigas”, una novel·la que està ambientada a Tarragona entre els anys 1895-1862. En aquest llibre s’explica amb força detall la festa de Santa Tecla i això em va despertar l’interès per saber més coses i a més, va coincidir en un moment en el qual, un col·lectiu de gent, vam participar en la recuperació del Ball de Diables de Tarragona. Llavors vam combinar la part de recerca amb la part pràctica i d’aquesta manera vaig participar en la recuperació del Ball de Diables l’any 1983. Un any després, el tècnic de cultura que hi havia a l’ajuntament en aquell moment, em va proposar incorporar-me al seu equip. La idea era, a través de la recuperació dels elements de cultura popular, donar eines a l’Ajuntament perquè es pogués incorporar més gent a la festa”.
Exactament en què consisteix la teva feina?
Sobretot en la investigació, en el sentit més folklòric del terme. La meva feina permet que s’encarrilin idees que després cada entitat ha de portar a terme. En els darrers deu anys s’han recuperat a Tarragona tres balls diferents: la Moixiganga, el Ball de Cossis i els Set Pecats Capitals. Per recuperar-los va caldre elaborar la informació que permetés partir des de zero, actualitzar i articular-la amb un discurs del segle XXI, perquè hi ha molts elements que hi intervenen, com el vestuari, la música, la coreografia i s’ha d’aconseguir quadrar tot això. De tota manera, no crec pas que ningú pugui atribuir-se la recuperació d’un ball o d’un element, sinó que es tracta d’un procés col·lectiu que no firma ningú. No crec que la cultura popular tingui autor”.
Gegants del Seguici de Santa Tecla
Investigació i recerca
L’objectiu últim de la recerca folklòrica és la recuperació d’elements que es puguin incorporar al Seguici Popular. És fàcil obtenir-ne informació?
De vegades el repte és difícil perquè si bé hi ha elements que estan molt documentats, d’altres se’n tenen poques notícies. Si l’element és compartit amb altres poblacions, aquest fet també pot donar pistes. Per exemple, hi ha elements que a Tarragona no existien però sí que ho feien en altres poblacions en un radi d’uns 70 quilòmetres. De fet, a la zona geogràfica del Camp de Tarragona, el Penedès i el sud del massís del Garraf, molts elements s’han pogut mantenir i això és important i ajuda”.
Posa-me’n algun exemple.
Els Gegants, per exemple, existeixen i estan documentats des del 1425. Un altre cas seria el Ball de Diables, que existeix com a tal des del 1426 i la darrera vegada que va sortir a Tarragona va ser després de la guerra. A Tarragona havien vingut diables convidats d’altres poblacions, per exemple del Vendrell. L’Ajuntament els llogava perquè els Diables del Vendrell no s’havien perdut. De fet, els primers ajuntaments franquistes, van potenciar el folklore com un signe de normalitat després de la guerra, tot i que li van donar un tractament regionalista molt allunyat del que té ara. Altres exemples els podríem trobar al Ball de Dames i Vells, que estan documentats el 1514 i arriben fins després de la Guerra Civil, moment en el qual són prohibits perquè els versots no agradaven a l’autoritat del moment”.
Pel que dius, aquests elements tenen el seu origen a l’Edat Mitjana. Ha plogut molt des d’aleshores.
Efectivament. Tenen els seus orígens a l‘Edat Mitjana i arriben fins avui. Aquests balls, amb tants anys de pervivència, són més fàcils de documentar. A la meitat del segle XV hi va haver a Catalunya una gran crisi econòmica i arran d’això hi ha un grup d’elements que desapareixen a Tarragona, just a la fi del segle XV. Són bona part del bestiari, exceptuant l’Àliga, que va passar a ser del Gremi de Ferrers i la van fer perviure fins al segle XIX, i la Mulassa. Però les altres bèsties van desaparèixer molt aviat i per tant, n’ha quedat poca documentació. Per contra, les bèsties són les millor documentades perquè han quedat consignades en altres poblacions.
L’imaginari popular
D’alguns balls populars n’han quedat dibuixos, alguns gràfics i fins i tot algunes fotografies, producte de la labor de folkloristes que s’han dedicat a la recerca intensiva. Estic pensant en Joan Amades, per exemple.
“Hi ha alguns elements que estan millor documentats que altres. Per exemple, quan es va plantejar recuperar el Ball de Pastorets, vam aconseguir trobar una foto de les primeres vegades que va sortir i del Ball de Dames i Vells també en vam trobar alguna. En el cas del bestiari no hi ha fotografies, però sí que podríem considerar les representacions dels capitells, de les gàrgoles i dels retaules, com les fotografies de l’època”.
Et refereixes als capitells historiats de la catedral?
Sí, la representació de les bèsties s’encarregaven a artistes locals que, sovint, eren els mateixos que abans havien esculpit els capitells. En un dels capitells de la catedral de Tarragona hi ha una escena en la que es veuen uns armats vigilant el sepulcre de Jesús. Bé, resulta que la catedral tenia una representació teatral pròpia, que es deia “La Visita al Sepulcre” en la que es representava la resurrecció de Jesús i hi ha dues figures d’armats, vestits tal com els coneixem ara. És com una mena de foto de com era aquell drama medieval. Doncs així mateix es pot anar traduint en totes les figures del bestiari.
Tot el treball de recuperació fet al Seguici Popular de Tarragona no ha estat pas obra d’uns pocs anys, m’equivoco?
No, no t’equivoques. Hi ha un procés que comença a l’any 1979 i que encara continua. Penso que aquest és un moment dolç per la seguici de Tarragona perquè mai com ara havien sortit tants elements. La feina de recuperació i d’investigació és molt artesana i vol molta cura. A Tarragona els elements que s’han recuperat han comptat amb l’aprovació d’un òrgan molt important que és la Comissió Assessora del Seguici, la feina de la qual és assessorar i vetllar per aquesta cura en tots els elements del Seguici i aglutina la part institucional que representa l’Ajuntament, la part tècnica i professional i les entitats que són els que donen vida al seguici.
El retaule de Santa Tecla
El Retaule de Santa Tecla no forma part del Seguici Popular però té una gran importancia al llarg d’aquests dies de festa.
El retaule no és una recuperació sinó que és una creació nova basada en la gestualitat i en moviments coreogràfics antics. Fa més de vint anys que l’Esbart Santa Tecla va iniciar aquest procés i és una peça modèlica creada a partir d’uns moviments coreogràfics patrimonials de Catalunya. És una representació de la vida de la santa. De vides de Santa Tecla en tenim dues de documentades: una és medieval i l’altra es correspon al ball parlat de Santa Tecla, basat en un text antic i per tant, el retaule va buscar un marc litúrgic a la catedral per poder-lo representar. Penso que també és important aclarir que Santa Tecla va ser un personatge històric i és a partir de la vida i la mort d’aquesta persona, que neix la festa.
La casa de la festa i la Santa Tecla dels nens
La Festa Major és per a tothom, grans i petits i els petits també hi participen activament contribuint a engrandir-la mentre la gaudeixen. Els nens i les nenes de Tarragona són els que han de continuar la festa.
Sí, en aquest sentit es va crear la Casa de la Festa. Es tracta d’un equipament històric. A Tarragona, a l’edat mitjana conservaven els seus elements en un lloc que en deien la Casa dels Entremesos, perquè ja tenien la idea que els elements festius eren un bé comú que calia conservar. La Casa de la Festa és un equipament que fa la funció de conservació, perquè abans els elements es guardaven en 17 locals diferents, i també fa feina de divulgació d’explicació de la Festa, articulant el que s’hi diu.
La celebració de la Santa Tecla Petita també deu tenir la seva contribució a aquesta fidelització de la canalla.
Sí. A mi em sembla molt bé que els nens tinguin Santa Tecla a les escoles, accés i coneixement de les peces, que hi hagi activitats didàctiques, però hi ha un aspecte amb el que cal anar molt en compte i és el perill que suposa la infantilització de la festa. Tinc la percepció que alguns actes que es deriven de la Santa Tecla Petita es fan més per cobrir la necessitat il·lusòria i inexistent de sumar activitats noves, que per una necessitat real. Cal ser molt prudent. Està documentat que una festa, just abans de començar la seva decadència, s’infantilitza. S’ha d’anar molt en compte que tota aquesta feina que es fa molt bé, no sigui excloent de la cura pels elements grans. No pot ser que en ocasions, els elements petits supleixin els grans. En altres festes del mateix caràcter, com la Patum petita o el Sant Fèlix petit, està molt acotada la participació dels infants a la festa i el que és positiu d’això no s’ha de convertir en una qüestió de suplència de res. Que surtin els nens ho trobo més que positiu però sempre tenint present que l’interessant és que els nens entenguin que repeteixen uns moviments concrets de fa molts anys, en el cas dels balls, que tenen un significat i això se’ls ha d’explicar i se’ls hi ha de fer entendre”.
Santa Tecla Gloriosa,
Mare dels Tarragonins,
Què tenim per dinar?
Espineta amb cargolins.
Mare dels Tarragonins,
Què tenim per dinar?
Espineta amb cargolins.
Toca Peron! I Bona festa major per tothom.