 |
| Roser Capdevila amb el seu particular "medaller" de cartró |
La
casa de la il·lustradora Roser Capdevila (Barcelona, 1939) és la casa de les
tres bessones i això es pot afirmar en sentit literal perquè la Roser Capdevila és
la mare de les tres bessones, tant de les autèntiques l’Helena, l’Anna i la
Teresa, que ara ja tenen 40 anys cadascuna, com de les petites bessonetes de
dibuixos animats (1, 2, 3, són tres bessones, us durem sols una estona,
viatjant al cor dels contes...) que podem veure pel Canal 33.
L’atzar
i la naturalesa van voler que la Roser Capdevila donés a llum a tres filles
bessones que han estat la seva inspiració per tota aquesta sèrie de dibuixos
animats i per altres produccions tant o més importants, que es poden veure en
distintes cadenes de tot el món. Potser aquesta sigui la faceta més coneguda i
popular de la il·lustradora, però la Roser Capdevila , a més, també pot comptar dins la
seva extensa producció, amb el goig de ser la dibuixant que va il·luminar els
primers llibres de català i en català, amb els quals va estudiar tota una
primera generació de nens i nenes que estaven creixent i aprenent en
democràcia.
Roser Capdevila - Quan jo vaig començar
a il·lustrar llibres tenia 40 anys. Abans
havia fet estampats i algunes altres coses i un bon dia em van trucar de
l’Editorial Teide dient-me que havien vist uns dibuixos meus i proposant-me que
els dibuixés un llibre de text, en un moment en el qual, tot just es començaven
a fer llibres en català per les primeres classes de català. Bé, els vaig fer la
prova, els va agradar i des d’aquell dia ja no vaig para.
Roser Pros - Devien ser temps complicats
i compromesos aquells, encara que fos només a nivell d’il·lustració.
RC - Doncs
sí i t’explicaré una anècdota que et farà gràcia. El dia
que vaig anar a l’editorial a lliurar aquell primer llibre de text, molt
contenta i il·lusionada perquè era el primer llibre de text de la meva vida,
vaig sortir de casa amb la intenció de fer diverses coses. Primer vaig anar a
l’Editorial Teide i un cop lliurada la feina, me’n vaig anar als jutjats a
canviar-me el nom, perquè fins llavors al carnet m’hi constava Rosario però jo em dic Roser. Van fer
el canvi de nom sense cap problema i quan vaig arribar a casa, vaig trobar que
per la televisió estaven dient que hi havia hagut un cop d’estat. Era el 23-F!.
Aleshores vaig dir: “ai que em tornaran a canviar el nom i em tornaré a dir
Rosario!, ai que no faré més llibres en català!..., però per sort no va passar
res. Va ser un dia curiós i l’he recordat tota la meva vida.
 |
| Les Tres Bessones |
Donació a la Biblioteca de Catalunya
RP - A primers de l’any 2011 vas fer un
pas endavant prenent una decisió important per a tu i també per la cultura del
país: donar tot el teu material original a la Biblioteca Nacional
de Catalunya, amb la finalitat que es guardi, es conservi i estigui a l’abast
de tothom.
RC
– Sí, ja feia temps que pensava en fer alguna
cosa amb el meu material, donar-ho tot a algun lloc. D’originals mai n’he venut
cap perquè trobo que els dibuixos, les il·lustracions, no han d’anar en un marc
i penjats a la paret, sinó que el marc de les il·lustracions són els llibres, ja
que les il·lustracions tenen una continuïtat perquè expliquen, visualment, una
història als nens. Jo tenia tots els dibuixos a casa, empaquetats als altells,
armaris i calaixos... a més de tot el
material en suport digital.
RP – Perquè tinc la sensació que quan
penses en aquests dibuixos creats amb l’ordinador, t’entristeixes una mica?
RC
- Penso que és una llàstima fer dibuixos
amb ordinador perquè m’agrada molt més el paper. En tinc moltíssims fets amb
ordinador els darrers anys que he treballat. Està clar que l’ordinador té
avantatges però també té la fredor de la màquina. Sobre el paper els dibuixos es poden tocar, s’hi veu el
traç de la pinzellada, l’aquarel·la, és molt més càlid.
 |
| Les Tres Bessones amb la Bruixa Avorrida |
Els contes de Les Tres Bessones
RP - De tota teva llarguíssima producció,
els llibres de Les Tres Bessones són els més famosos i en aquest moment, hi ha
al mercat una munió de productes que porten com a imatge a les tres nenetes. Com et sents quan constates aquest èxit?
RC
- Els llibres de les tres bessones són
els més famosos perquè s’han publicat en 35 llengües i a hores d’ara es poden
trobar a pràcticament tot el món. En un
primer moment, l’Editorial Planeta va editar les històries en alemany, anglès,
francès, italià, castellà, islandès... i la veritat és que van tenir molt
d’èxit. Tant és així que un dia, els directius d’una productora de televisió,
em van venir a veure per dir-me que volien fer dibuixos animats amb les històries
de les tres bessones. Semblaven molt convençuts. D’entrada jo els vaig dir que
no, perquè calia fer molts dibuixos, però ells em van dir que estigués
tranquil·la, que jo només havia de crear els personatges i que la resta de
feina era cosa dels guionistes i els animadors. Tot plegat va anar molt bé i de
moment, els dibuixos animats de Les Tres Bessones s’han emès a 158 països.
El compromís amb tota una generació
RP - La sèrie de Les Tres Bessones va
néixer el 1994 i per tant, fa 26 anys que roda pel món, alimentant la
imaginació i divertint, als membres de tota una generació i de fet, els usuaris
de Les Tres Bessones ja han saltat a la següent generació.
RC
- Quin compromís!. He lluitat tota la vida per fer un producte
digne i cuidat, sobretot pel que fa als continguts. Jo sempre he anat repetint
que a més d’educatiu i d’instructiu, ha de ser divertit, ha de contenir una diversió
sana i no es pot fer qualsevol cosa. No és cert que per als nens, pel simple
fet de ser nens, valgui qualsevol cosa.
RP – De vegades, algunes sèries de
dibuixos animats que emeten alguns canals no són exactament edificants, no et
sembla?
RC
– De vegades les televisions compren a
les productores qualsevol cosa que els ompli espais pels nens i jo això ho
trobo gravíssim, perquè és precisament aquí, on els nens comencen a ser els
homes del futur i és molt important donar-els-hi un entreteniment sa. Els nens
són esponges i ho enganxen tot. Es posen davant el televisor més del que s’hi
haurien de posar perquè massa sovint, les famílies tampoc no tenen un control.
Jo sempre dic que cal ensenyar als
nens a apagar el televisor, però és que els pares sovint tampoc en saben. Hi ha
cases que al matí, quan s’aixequen, ja l’engeguen i el televisor està engegat fins
que se’n van a dormir. El nen es queda davant la pantalla veient de tot. Veu
les notícies amb morts, guerres, desgràcies i misèries. Jo penso que cal protegir
al nen de la morralla que de vegades se’ls dona.
 |
| La revista de les Tres Bessones |
Programes infantils educatius i divertits
RP – Quin és el secret de l’èxit de Les
Tres Bessones i de la teva feina, en general?
RC
- No crec que hi hagi cap secret. Vàrem aparèixer al mercat de la televisió en
un moment en el qual, hi havia una manca de nenes heroïnes i per tant, les nenes
sortien del comú. De fet, la primera
sorpresa sóc jo.
RP – Pot ser que una de les gràcies de
Les Tres Bessones, a banda de les nenes en sí i dels altres personatges que les
acompanyen, com la imperdible Bruixa Avorrida amb el seu mussol, és
que les aventures que van vivint, passen en una ubicació molt familiar?
RC
- És cert. Als meus dibuixos s’hi pot veure el paisatge
quotidià i conegut, perquè les històries passen aquí. Fins i tot la Ventafocs,
que s’escapa amb moto, té de fons les muntanyes de Montserrat. A més, les
bessones tenen aventures amb el Timbaler del Bruc, Sant Jordi, Gaudí, històries
d’aquí i per tant, es veu Barcelona i Catalunya, la nostra ciutat i el nostre
país. Això ha arribat arreu i ho han entès els nens de la Xina, del Canadà, de Bolívia,
de l’Àfrica, dels països àrabs, de tot el món. Llavors penses, com és això?
Doncs perquè els nens són nens a tot arreu. Reconec que no he hagut de fer massa
esforç per transmetre l’ambient en el que jo visc.
Les Tres Bessones també tenen la seva pàgina
web oficial: http://www.lestresbessones.com.
RP – Està clar que Les Tres Bessones són
els teus personatges més famosos, però la teva feina no comença ni acaba amb
elles.
RC
- Si no hagués tingut tres nenes,
probablement no se m’hauria acudit la idea de fer dibuixos amb Les Tres Bessones
i hauria fet altres coses, però a banda, he fet altres col·leccions: al Japó he dibuixat les històries d’una
girafa del zoo de Barcelona que es diu Palmira; a França he fet tota una sèrie,
de la que també s’han fet dibuixos animats, de Sambarbe le Pirate, del qual hi
ha una cinquantena llarga de capítols. De Les Tres Bessones se n’han fet 104
capítols i és una de les sèries més llargues d’Europa de mitja hora per capítol.
RP – Tanmateix, Roser, jo sé que hi ha
una faceta teva, a banda de la de dibuixant, que no tothom coneix i és la dels
teus preciosos cartrons.
RC – Ai si, m’encanta reciclar
cartrons. Amb ells faig tota una sèrie de teatrins amb capses de sabates. Tinc
una orquestra de cartró de mida natural. Vaig començar amb un conjunt de cambra
però he anat ampliant i ara ja té tres violins, un violoncel, clarinets, flauta,
un clavicèmbal i un piano vertical, tot fet amb caixes de cartró. Fa uns quants
anys vaig fer una exposició dels meus cartrons al Raval i per a mi, ha estat la
millor que he fet. Vaig exposar-hi
cartrons sorprenents perquè he fet cuinetes, estacions de tren, vestits de
bisbe, maletes, tota una munió de coses curioses. Ho he fet sobretot, per
divertir-me, però també per divertir els altres.
Ara
aquests cartrons de la Roser Capdevila, juntament amb un gran nombre d’obres
inèdites que ressegueixen la biografia de la seva autora, es poden veure
exposades al Palau Robert, fins el dia 27 d’abril del 2014. L’exposició porta per nom “Llapis i… acció! Roser Capdevila dibuixa”.
La
Roser Capdevila és una dona entranyable, mereixedora de la quantitat de premis
i reconeixements que li han estat atorgats al llarg de la seva carrera, com el
Premi Nacional de l’audiovisual del Departament de Cultura de la Generalitat el
1999, la Medalla Francesc
Macià
 |
| La dibuixant Roser Capdevila amb les seves filles, Helena, Anna i Teresa, les Tres Bessones |