#BlogosferaTGN. La meva Tarragona especial

Els amics de la #BlogosferaTGN em demanen que expliqui quins són els meus tres llocs preferits de Tarragona i perquè. Aquests són els que he escollit. Us explico.

L'ERMITA DE SANT MAGÍ. A LA PART ALTA DE LA PART ALTA DE TARRAGONA

Sóc filla del Vendrell. Tarragona sempre m’havia resultat propera però no era, de fet, la meva ciutat. Ho va començar a ser quan el Nadal de l’any 1999 vaig conèixer a un dels tarragonins més coneguts de la ciutat, en Salvador Guinart, en Salvi, que es va convertir en el meu marit al cap de molt poc. Quan ens vam posar a viure junts, la nostra primera adreça era un piset molt petit però ben situat, al bell mig del carrer La Nau, a la part alta de Tarragona. En Salvi es va encarregar d’ensenyar-me i mostrar-me tots els racons i raconets de la seva estimada Part Alta. Vam passar llargues estones passejant, mirant, observant, fent coneixença amb el veïnat i respirant l’aire tranquil i fresc que creuava el carrer La Nau com si aquest fos una canalera. La nostra ubicació era privilegiada: entre el Pla de la Seu i la Plaça de la Font, en el rovell de l’ou d’una vida tarragonina que se’m feia cada cop més familiar i més estimada. M’encantava en aquell moment, fer passejades lentes, ocioses, sense rumb fix, però curiosament, en moltes ocasions les passes en conduïen a l’ermita de Sant Magí. Heus aquí un dels meus indrets preferits de la ciutat, la formosa, endreçada, menuda ermita de Sant Magí, tan carregada de simbolisme i tradició que sense pretendre-ho, emana una fortalesa increïble, físicament perceptible i aclaparadora.

Aquesta petita ermita adossada a les muralles romanes i al Passeig Arqueològic, és un edifici de l’any 1778 però l’any 1883, durant l’entrada dels francesos a la ciutat, va ser gairebé enderrocada, de manera que va caldre reconstruir-la a mitjan segle XIX. Com a mostra històrica i que explica un miracle molt estés en l’ideari tarragoní, a l’interior del temple es guarda una metxa que no es va encendre i que si ho hagués fet, hauria enderrocat completament el temple i una part important de les muralles, deixant l’entrada franca als enemics. La tradició diu que Sant Magí vetllava perquè la seva ciutat no fos tan malmesa com els francesos pretenien. Per això el van escollir co-patró de la ciutat i a ell està dedicada la festa major petita que es celebra el mes d’agost, amb l’arribada i repartiment de l’aigua de la Brufaganya com a elements clau de la festivitat

Llegenda i tradició a banda, us recomano vivament el passeig fins a Sant Magí, a la part més alta de la ciutat. Des d’allí també podreu contemplar un panorama extraordinari del campanar de la catedral i de tots els carrers adjacents que condueixen i acompanyen les corbes sinuoses del traçat urbà de la Part Alta de Tarragona.

Interior de l'ermita de Sant Magí.

Nau principal de l'ermita de Sant Magí.

Detall de l'altar major i la porta que dóna al Passeig Arqueològic.

Sant Magí des d'una finestra exterior.

Ariadna i Marcel davant la porta de Sant Magí.

Sant Magí vist des del Passeig Arqueològic amb Ariadna i Marcel d'excursió.

EL PARC DE SAAVEDRA. EL PETIT PULMÓ VERD DE TARRAGONA

El parc de Saavedra està dedicat a un dels fills predilectes de la ciutat: Eduard Saavedra i Moragas, nascut a Tarragona l’any 1829 i mort a Madrid el 1912. Va ser enginyer, arquitecte i arqueòleg i entre els seus guanys vitals, aquells pels quals un és recordat, es compta entre altres, el fet de ser el dissenyador del ferrocarril de Torralba a Soria, en un moment en el que la ciència ferroviària tot just estava en un punt incipient i acabada de néixer.

La ciutat de Tarragona té dedicat un parc a aquest prohom, ubicat just al costat del Portal del Roser, esdevenint un segon i petit pulmó verd, ben a la vora del Camp de Mart. Aquelles tardes xafogoses d’estiu, el Parc de Saavedra esdevé un àmbit d’ombra i frescor sota els pins espessos. Un lloc de trobada, de joc, de gaudi i de calma.

Parc de Saavedra vist des de l'Avinguda de l'Imperi.

Vista del parc des de la tanca exterior.

Perspectiva del Parc de Saavedra.

Perfil del traçat del Parc de Saavedra des de l'Avinguda de l'Imperi.

Zona de jocs del Parc de Saavedra.

Detall de la zona de jocs del Parc de Saavedra.

Zona infantil del Parc.

Monument dedicat a Eduard Saavedra, erigit enmig del Parc que porta el seu nom.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA. EL MEU ESPAI PREFERIT

La Biblioteca Pública de Tarragona és, sense cap mena de dubte, un dels meus espais preferits. Silenci, treball, estudi, saviesa, literatura, filosofia, totes les ciències humanes compilades en un sol espai, espectuós amb la modernitat de les formes i fidel a la tradició en el funcionament de les biblioteques més prestigioses i reconegudes del nostre país.

Personalment estimo els llibres i per això també em dedico a escriure'n. Els respecto com els objectes màgics que contenen i atresoren en el seu interior, tota la saviesa present i passada, la història del pensament, de la humanitat, d’allò que ens distingeix de la resta d’éssers del món.

Deixeu-me que us expliqui que jo he nascut i viscut entre llibres; els llibres formen part natural de la meva manera de ser i del meu ideari predilecte per l’avui i el demà. Les grans històries m’han acompanyat i les he gaudit i patit a parts iguals: la filosofia, la literatura, les humanitats en general i per això, a l’hora d’escollir la meva carrera, no vaig tenir cap dubte a decantar-me per aquestes Humanitats transversals que ofereixen l’acostament i aprofundiment del saber que ens fa persones cíviques, polítiques i civilitzades.

La Biblioteca Pública és un dels meus àmbits preferits de Tarragona. Té àmplies sales repartides en dos pisos i compta també amb una tercera sala dedicada als infants, la biblioteca infantil en la qual, també van aprendre a llegir els meus fills els quals, a banda de disposar a casa de la seva pròpia biblioteca, han anat a la Biblioteca Pública amb força regularitat. Aquesta és per a mi la imatge de la calma, la concentració i l’estudi.