Avui 17 de gener el santoral
celebra Sant Antoni Abat, patró dels animals, especialment dels de peülla
rodona i per extensió, de tots els animals, especialment els domèstics que conviuen amb els humans.
Sant Antoni Abat també es coneix
com Antoni Abbàs i la tradició el fa fill d’Egipte, nascut segurament cap a
l’any 251. De jove es va fer monjo cristià i eremita. De fet, en la seva
solitud, l’ermità Antoni es veia consolada només amb la presència de diferents
animals, amb els que va aconseguir fer amistat, entre altres coses perquè es
cuidaven mútuament i de fet, en aquest sentit, Sant Antoni va descobrir que
tenia una certa habilitat per guarir qualsevol animal que trobés malalt o
ferit. Així ho va fer amb el porquet que mostra la seva iconografia el qual, va
acompanyar al sant la resta de la seva vida. Per aquesta raó a Sant Antoni se’l
coneix com a Sant Antoni del porquet i també Sant Antoni dels ases.
La tradició situa el naixement de
Sant Antoni a la localitat de Coma (Egipte). Tenia només 19 anys quan se’n va
anar a viure sol, dedicat només a l’oració i la contemplació, però uns anys
després va tornar a la vida comunitària i es va fer amb una sèrie de deixebles,
els quals asseguraven que Antoni feia miracles. Amb ells va fundar dos
monestirs, un a prop d’Arsinoe en el qual ell mateix hi va fer vida i l’altre
conegut com a “Muntanya de Sant Antoni”.
Sembla que va morir el 17 de
gener de l’any 356 a una edat avançadíssima de 105 anys.
Ara bé, com tota vida de sant, la
biografia de Sant Antoni, tan allunyada en el temps i per tant, amb tants
detalls perduts, està carregada també de llegenda, el que converteix el
personatge en mític i extraordinari, tot i que qui més detalls dóna de la vida
del sant va ser Sant Atanasi d’Alexandria, qui es va dedicar a escriure alguns
episodis viscuts per Sant Antoni.
Heus aquí la llegenda:
Segons Sant Atanasi d’Alexandria,
Antoni tenia uns 20 anys quan va sentir “la crida” de Déu, pel que decidí que
es retiraria a una cova de les muntanyes de Tebes per fer-hi penitència i
oració. Però és clar, això no havia de resultar-li tan fàcil, així que el
dimoni el va temptar amb visions de tota mena per fer-lo caure en el pecat,
però Sant Antoni s’hi va resistir amb totes les seves forces, fins al punt que
ni tant sols un estol de dimonis que se li van tirar a sobre una nit i el van
apallissar, van aconseguir tòrcer la seva voluntat. Ni la segona nit tampoc,
quan van tornar novament per reobrir-li les ferides que li havien fet. Així és
que Déu va enviar un raig de llum a la cova del Sant i va foragitar els
dimonis, que no van tornar a amoïnar al sant mai més.
La festa del sant, al que es
representa amb el seu inseparable porquet, o també amb un llibre i una creu en
forma de Tau, és de les més importants del santoral. És el patró dels animals
que ajuden als homes en la feina dels camps, feina molt més important abans que
no pas ara, però que encara ara es practica. També se’l relaciona amb la
fertilitat dels animals i dels aliments i la seva depuració.
Antigament en tal data com avui
es celebrava la Festa Major d’hivern en diversos pobles i ara aquesta festa ja
està arrelada, fins i tot quan la desaparició dels animals de treball és un fet
força estès.
A Catalunya la devoció a Sant
Antoni es remunta al segle XII i relacionada amb aquest sant, hi ha una
tradició que es repeteix any rere any, en honor de Sant Antoni: els Tres Tombs.
Els Tres Tombs es celebren arreu
del país, aprofitant el fet que Sant Antoni és el patró dels traginers. Així
doncs, en aquesta festa es beneeixen les cavalleries i es treu al sant en
processó al davant de tantes bèsties (de quatre i de dues cames) com hi vulguin
participar.
El ritus principal dels Tres
Tombs consisteix en donar 3 voltes amb els cavalls, els carros i els altres
animals per l’interior de la població o la ciutat on es celebra. Són Tres Tombs en el que les cavalleries, els
carros dels pagesos, dels traginers i els de passeig, es llueixen i es fan
veure, per major glòria del sant que les inspira i que les beneeix.
A banda de la benedicció en sí
dels animals de quatre potes, els de dues celebren la festivitat amb una coca
de sucre adobada, arrodonida i lleugerament
plana, que els forns de pa elaboren exclusivament per aquesta data.
El refranyer es fa ressò de la
creença popular referida a Sant Antoni:
Per sant Anton,
un pas de bou.
Per sant Antoni,
la perdiu busca matrimoni
De Sant Antoni a Sant Sebastià
fa el fred més fort de l'any.
Dels sants del gener,
Sant Antoni és el primer.
Des de Sant Anton,
una hora més de sol.
Després de Sant Anton
Carnestoltes són